Guifré Artal: «El de Calafell és un creixement no planificat que repercuteix en tots els serveis»

El candidat de la CUP a Calafell respon el qüestionari de TarragonaDigital pel 28-M

La CUP presenta Guifré Artal com a alcaldable a Calafell.
La CUP presenta Guifré Artal com a alcaldable a Calafell. | Cedida
05 de maig del 2023

Fidel al seu ideari, la CUP renova la seva candidatura a Calafell presentant el tercer alcaldable diferent en tres comicis. Després d'Ivan Montejo i Kilian Fuertes, ara encapçala la llista Guifré Artal, que està vinculat amb la formació des de fa temps. Els cupaires volen mantenir la tendència creixent que porten des del 2015, per incrementar els dos regidors de l'actual mandat. Artal ha respost el qüestionari de TarragonaDigital

—Quina ha de ser la principal prioritat de Calafell el pròxim mandat?
—Gestionar el desmesurat increment demogràfic produït des de la pandèmia, si ja partíem d'una falta de serveis, ara la situació és crítica. Hem d'encarar el problema estructural dels serveis bàsics fent front a la gestió econòmica d'aquests. Hem de planificar transversalment com ens ha d'afectar en els pròxims anys i en el futur el model demogràfic dinàmic del municipi. L'augment de població, motivat per la gran oferta d'habitatges i comunicacions, no ha anat lligat d'un increment d'oferta laboral ni ocupacional. Aquesta situació repercuteix en agreujar el model de ciutat dormitori i en incrementar el preu dels habitatges. Es pot donar la paradoxa d'augmentar el nombre d'habitants a la vegada que s'expulsa a la gent. Un model on els treballadors no són de Calafell, però quan hi ha atur els aturats són de Calafell.

—Quines mancances cal resoldre al nucli de Segur?
—Falten molts serveis, equipaments, zones verdes, parcs infantils, una alternativa en mobilitat al vehicle privat... Oferir espais per la joventut, on es presentin opcions per fer activitats tant d'oci com educatives i professionals. La vulnerabilitat social va lligada de la mà de la planificació urbanística nefasta del nucli i la mancança de voluntat política per fer front estructuralment a les mancances de planificació, motiu pel qual és necessari incrementar els serveis socials, incloure la figura d'intèrpret i mediador, per atendre a l'elevat volum de sol·licituds a les quals cal donar resposta i continuïtat.

—Es pot revertir el descens d'activitat al nucli del Poble?
—El Poble té prou atractius i prou població per tenir una major activitat, hi ha hagut manca de sensibilitat i d'interès a revertir aquesta situació, l'absència de propostes en aquest sentit ha sigut absoluta. Cal una planificació que contempli el nucli en conjunt per potenciar-ne els atractius, que posi en comú les persones amb iniciatives. Promoure l'adequació de locals que reverteixin en lloguers accessibles per a nous negocis, apostant per sinergies de qualitat amb impacte en la vida social, cultural i econòmica.

—Quines solucions veu per lluitar contra la regressió del litoral?
—En aquest punt no som sospitosos, des del 2015 apostem per la renaturalització de les platges, els sistemes dunars, la cura i el respecte del nostre entorn. També estem a favor d'eliminar els elements que han menjat terreny a la platja com el Mil·lenari.

—Calafell lidera els últims anys la crescuda de població i de construcció d'habitatges a la demarcació. Creu que s'ha d'apostar decididament per aquest creixement?
—Aquest model provoca estar encara més per sota de la mitja de la renda de Catalunya, que tinguem més habitatges que habitants, però que sigui una odissea trobar un pis de lloguer. Tampoc serveix per tenir habitatges més accessibles i el terreny es va acabant i encara apuja més els preus. És un creixement no planificat que repercuteix en tots els serveis que un municipi ha de garantir, escolarització, sanitat, serveis socials..., És el model de sempre, créixer per créixer.

—Es mostra a favor del projecte del Parc del Circ a la Sínia?
—Com la major part del municipi hi estem en contra. Tenim un espai que és l'enveja de molts i el volen destruir. No entenem la fixació per aquest projecte que priva d'un actiu molt valuós. És un projecte que posa de manifest els tics despòtics del govern.

—Com valora la recuperació de la gestió directa de la neteja viària i la recollida de residus?
—Sempre hem defensat la municipalització de tots els serveis, n'hem fet bandera i vam presentar una moció que demanava l'estudi de la remunicipalització de tots els serveis municipals. En el model de municipalització de serveis hi som, on no hi som és en l'opacitat, el control de la gestió ha de servir per millorar els serveis, fer-los més eficients i en traslladar la informació a la ciutadania, i en aquest punt estem clarament disconformes, sembla que s'utilitzi l'empresa municipal Cemssa per tapar les coses.

—Recentment, s'han fet nous plans de mobilitat a Calafell Poble i a Segur. Els veu encertats?
—El gran problema dels plans de mobilitat ha sigut la falta de diàleg, consens i transparència, no s'ha volgut dialogar i s'ha tirat pel dret, sense voler escoltar les demandes. Una altra mostra del caràcter autoritari del govern i del poc respecte que ha tingut a la gent.

—De quina manera es pot combatre l'incivisme i el vandalisme al municipi?
—Són problemes presents a la societat, cal molta pedagogia i treballar-hi des de l'educació per corregir-los. El model de ciutat dispersa i de ciutat dormitori els agreuja. Aquests actes els hem de considerar atacs a la comunitat i s'han d'augmentar els esforços en combatre'ls, ens repercuteixen a tots i empitjoren la nostra qualitat de vida.

—Com ha de ser el nou pla de l'oci nocturn?
—Cal fer campanyes de conscienciació i apostar per la presència de Punts Liles, de manera fixa i no puntualment. I fer-ho amb la participació i el compromís dels diferents locals nocturns, per homogeneïtzar les activitats i donar una resposta conjunta, obtenint una visió clara i real de les necessitats. Som defensors que el poble sigui el motor de les nostres festes majors, volem que entitats i associacions de veïns tinguin veu per decidir, intentar recuperar la comissió de festes i les festes de barri.