08
de maig
del
2023
Actualitzat
a les
10:06h
Aquest dilluns arrenca la 25a edició de Tarraco Viva, que s’allargarà fins al 21 de maig. Seran 14 dies amb més de 300 activitats –el 70% de les quals gratuïtes– en una trentena d’escenaris de la ciutat de Tarragona i d’altres municipis del territori. Enguany el festival romà de Tarragona té un pressupost d’uns 350.000 euros, amb aportacions econòmiques de l’Ajuntament i de la Diputació.
Tarraco Viva també compta amb la col·laboració del Port de Tarragona, que enguany fa un pas més en la seva implicació, de la Generalitat de Catalunya, la Fundació Privada Mútua Catalana i Càmpings Tarragona Ciutat.
El festival celebra aquest 2023 el seu 25è aniversari, ja que la primera edició, per donar suport a la candidatura de Tarragona Patrimoni de la Humanitat, es va fer l'any 1999. Des de llavors, Tarraco Viva no ha faltat cap any a la seva cita, fins i tot durant la pandèmia.
Una de les novetats destacades de l'edició d'enguany, que té com a tema central la vida i el poder a la ciutat romana, és el format 'Gent de Tàrraco', que acostarà el coneixement sobre els veïns i veïnes de la ciutat de fa dos mil·lennis.
Hores abans de l’inici de Tarraco Viva, des de TarragonaDigital.com, hem anat a veure a la Casa Sefus, el director del festival, Magí Seritjol, per parlar una mica sobre aquesta edició tan especial.
— És una felicitat d'haver arribat aquí i suposa que hi ha una certa consolidació del projecte. S'ha creat també una manera fer i això és molt important, tot i que de vegades no sempre es veu. Hem creat una metodologia de divulgació històrica, uns formats, que ens copien en altres llocs de Catalunya, de l'estat i d'Europa. Formats com el monòleg històric no existien i es va crear des de Tarraco Viva.
Els grups de Tarragona són molt reconeguts, participen en festivals de fora, fan les seves gires. Tenim, podem dir-ho entre cometes, una fàbrica de productes de divulgació històrica. I això és rellevant, perquè amb aquesta base i amb aquesta experiència, el futur el tenim molt ben enfocat, amb perspectiva d'anar més, en el sentit de poder crear altres formats.
— Aquesta manera de fer la tarragonina de la divulgació és per sentir-se orgullós?
— A veure, des del meu punt de vista sí, però això hauria de dir-ho la gent. El coneixement de la història és emocionant, tot el contrari del que la gent es pensa. La divulgació està pensada des del punt de vista del coneixement, no tant per entretenir sinó per fer reflexionar i la gent ho capta. La majoria de gent que s’acosta aprèn coses, els fem pensar i s’ho passa bé.
Això sí, més que divertida, la interpretació del patrimoni històric ha de ser amena. El festival intenta que qualsevol tema del món antic en general tingui aquell punt d'humanitat que faci que la gent, quan l'escolti, digui, 'és interessant'. Amb això estic molt content i espero que puguem anar més.
— Enguany el festival gira al voltant del poder i la vida de la ciutat romana, què en podem aprendre?
— És el tema central, però no és l’únic. En aquest sentit, vam pensar que per celebrar els 25 anys podíem fer una tornada als orígens, perquè al final és parlar de la nostra ciutat, de Tarraco. El festival va sorgir per donar suport a la candidatura de Patrimoni Mundial i donar a conèixer el nostre patrimoni.
Aquesta edició d'enguany és una tornada als orígens, fent una nova mirada a Tarraco, ara que es compleix el centenari de la descoberta de la Necròpolis, una de les més grans excavacions que s’han fet al nostre país i que va redescobrir una ciutat que no es coneixia.
— Segueix també l'aposta per mostrar la ciutat tal com era fa dos mil anys: plena de color i lluny de la creença que era grisa.
— Sí, continuem la nostra col·laboració amb el Setopant de la URV. L'any 2019 ho vam fer amb el Fòrum de la Colònia i enguany ho fem amb el Fòrum Provincial, el lloc on residia el poder imperial i des d’on es governava tota la província. Aquest espai representa el poder, però hi havia vida més enllà, el dia a dia de la plebs.
Tarraco era una ciutat dual, amb un espai frontissa entre el poder i el poble que era el Circ. Era un espai de trobada entre les elits i el ciutadans, salvant les distàncies, com ara les festes de Santa Tecla.
— Amb el Museu Nacional Arqueològic, que fa anys que hi col·laborem, hem preparat un petit programa específic, amb un monòleg i dos espectacles de recreació, entre altres activitats. Expliquem tan la part paleocristiana, aprofitant el centenari de l'inici de les excavacions per part de Mossèn Serra Vilaró, així com la part de vida quotidiana.
En aquest sentit, volem destacar que aquella zona era un barri de la ciutat, un suburbium. Allà hi vivia gent, hi havia cases i magatzems.
— Enguany es recupera el Recinte Firal i també els jardins del Camp de Mart. Quina importància té això?
— L’essència del festival és fer activitats de recreació en espais patrimonials. Anar a les muralles i que t'expliquin coses sobre ella, en el mateix espai, té un gran valor. Però hi ha coses que no es poden representar als espais patrimonials i ens cal un petit espai que puguem controlar i que puguem dissenyar. I el Recinte Firal ens ofereix això.
Pel que fa als jardins del Camp de Mart són un espai de socialització, on tens un munt d'activitats, la gran majoria gratuïtes i d'accés lliure. A més, just davant tens les muralles, estàs a l'entrada de la Part Alta, hi ha el punt d’informació de Tarraco Viva, zones d'ombra i sense cotxes. És un espai que compleix una funció molt important.
— Vostè és la cara visible de Tarraco Viva. Però, quanta més gent hi ha darrere?
— Doncs, depèn de l’any. D’una banda, tenim el públic, que són milers de persones, tant els que venen presencialment als actes, com el que segueixen el festival en línia. Pel que fa a l’organització, a banda del Jordi Giramé i jo mateix, hi ha una trentena de persones que formen part de l’equip, una xifra a la qual cal sumar els serveis municipals que col·laboren en l’organització del festival.
I finalment, hi ha un miler de persones que participen de manera directa a Tarraco Viva, amb especial menció als grups de reconstrucció històrica.
— No tinc una bola de vidre, però jo soc molt optimista. Les expectatives són molt bones i des del festival intentarem fer una proposta de cara a futur. Tarraco Viva és molt important per Tarragona i pel seu patrimoni. Sempre m'agrada destacar que hi ha molt poques ciutats en què el patrimoni històric sigui tema de debat, surti als mitjans i interessi a la gent.
A això, cal sumar que tenim centres científics a la nostra ciutat —com la URV, l'ICAC o l'IPHES—, tenim museus arqueològics i tenim històries per explicar. Crec que és una bona base per construir. A més, tenim una tradició de defensa del patrimoni des del segle XVI. Tot aquest potencial, ens convida a ser optimistes perquè el festival pot tenir un recorregut meravellós.
— I l'última pregunta. En aquests 25 anys, alguna espineta que li hagi quedat clavada?
— Seria una autocrítica, potser no hem sabut portar alguns temes a un nivell més avançat. Però un festival no viu al marge de la realitat i vam patir el sotrac de la crisi del 2008 que ens va afectar especialment a partir del 2012. Allò va ser un cop, perquè ens va estroncar una estratègia que tenim traçada. I després va venir la pandèmia abans que ens haguéssim recuperat.
Tot i això, hem intentat fer el màxim possible amb els recursos que hem tingut. Sobre aquesta qüestió, aquest dijous a la tarda, amb el Ricard Lahoz i jo mateix, farem una conversa en què analitzarem tot el que ha estat el festival aquests 25 anys, especialment, cap a on podem anar. Crec que serà interessant, perquè també comptarem amb el públic perquè hi digui la seva.
Tarraco Viva també compta amb la col·laboració del Port de Tarragona, que enguany fa un pas més en la seva implicació, de la Generalitat de Catalunya, la Fundació Privada Mútua Catalana i Càmpings Tarragona Ciutat.
El festival celebra aquest 2023 el seu 25è aniversari, ja que la primera edició, per donar suport a la candidatura de Tarragona Patrimoni de la Humanitat, es va fer l'any 1999. Des de llavors, Tarraco Viva no ha faltat cap any a la seva cita, fins i tot durant la pandèmia.
Tarraco Viva recupera el Recinte Firal del Palau de Congressos com a escenari del festival. Foto: ACN
La vida i el poder a la ciutat romana
El programa d'actes inclou desenes de propostes per a tots aquells interessats en el món romà, que arrenquen amb dues projeccions audiovisuals i la conversa en línia 'El Concilium de la Tarraconense', entre el director del festival, Magí Seritjol, i el catedràtic de la URV, Joaquín Ruiz de Arbulo.Una de les novetats destacades de l'edició d'enguany, que té com a tema central la vida i el poder a la ciutat romana, és el format 'Gent de Tàrraco', que acostarà el coneixement sobre els veïns i veïnes de la ciutat de fa dos mil·lennis.
Hores abans de l’inici de Tarraco Viva, des de TarragonaDigital.com, hem anat a veure a la Casa Sefus, el director del festival, Magí Seritjol, per parlar una mica sobre aquesta edició tan especial.
«A Tarragona hem creat una metodologia de divulgació històrica»
— Què suposa celebrar els 25 anys de Tarraco Viva?— És una felicitat d'haver arribat aquí i suposa que hi ha una certa consolidació del projecte. S'ha creat també una manera fer i això és molt important, tot i que de vegades no sempre es veu. Hem creat una metodologia de divulgació històrica, uns formats, que ens copien en altres llocs de Catalunya, de l'estat i d'Europa. Formats com el monòleg històric no existien i es va crear des de Tarraco Viva.
Els grups de Tarragona són molt reconeguts, participen en festivals de fora, fan les seves gires. Tenim, podem dir-ho entre cometes, una fàbrica de productes de divulgació històrica. I això és rellevant, perquè amb aquesta base i amb aquesta experiència, el futur el tenim molt ben enfocat, amb perspectiva d'anar més, en el sentit de poder crear altres formats.
— Aquesta manera de fer la tarragonina de la divulgació és per sentir-se orgullós?
— A veure, des del meu punt de vista sí, però això hauria de dir-ho la gent. El coneixement de la història és emocionant, tot el contrari del que la gent es pensa. La divulgació està pensada des del punt de vista del coneixement, no tant per entretenir sinó per fer reflexionar i la gent ho capta. La majoria de gent que s’acosta aprèn coses, els fem pensar i s’ho passa bé.
Això sí, més que divertida, la interpretació del patrimoni històric ha de ser amena. El festival intenta que qualsevol tema del món antic en general tingui aquell punt d'humanitat que faci que la gent, quan l'escolti, digui, 'és interessant'. Amb això estic molt content i espero que puguem anar més.
— Enguany el festival gira al voltant del poder i la vida de la ciutat romana, què en podem aprendre?
— És el tema central, però no és l’únic. En aquest sentit, vam pensar que per celebrar els 25 anys podíem fer una tornada als orígens, perquè al final és parlar de la nostra ciutat, de Tarraco. El festival va sorgir per donar suport a la candidatura de Patrimoni Mundial i donar a conèixer el nostre patrimoni.
Aquesta edició d'enguany és una tornada als orígens, fent una nova mirada a Tarraco, ara que es compleix el centenari de la descoberta de la Necròpolis, una de les més grans excavacions que s’han fet al nostre país i que va redescobrir una ciutat que no es coneixia.
— Segueix també l'aposta per mostrar la ciutat tal com era fa dos mil anys: plena de color i lluny de la creença que era grisa.
— Sí, continuem la nostra col·laboració amb el Setopant de la URV. L'any 2019 ho vam fer amb el Fòrum de la Colònia i enguany ho fem amb el Fòrum Provincial, el lloc on residia el poder imperial i des d’on es governava tota la província. Aquest espai representa el poder, però hi havia vida més enllà, el dia a dia de la plebs.
Tarraco era una ciutat dual, amb un espai frontissa entre el poder i el poble que era el Circ. Era un espai de trobada entre les elits i el ciutadans, salvant les distàncies, com ara les festes de Santa Tecla.
«La Necrópolis era un barri de la ciutat. Explicarem que allà hi vivia gent»
— Parlava de la Necròpolis, que també tindrà un paper rellevant en l'edició d'enguany. Què hi podrem veure?— Amb el Museu Nacional Arqueològic, que fa anys que hi col·laborem, hem preparat un petit programa específic, amb un monòleg i dos espectacles de recreació, entre altres activitats. Expliquem tan la part paleocristiana, aprofitant el centenari de l'inici de les excavacions per part de Mossèn Serra Vilaró, així com la part de vida quotidiana.
En aquest sentit, volem destacar que aquella zona era un barri de la ciutat, un suburbium. Allà hi vivia gent, hi havia cases i magatzems.
— Enguany es recupera el Recinte Firal i també els jardins del Camp de Mart. Quina importància té això?
— L’essència del festival és fer activitats de recreació en espais patrimonials. Anar a les muralles i que t'expliquin coses sobre ella, en el mateix espai, té un gran valor. Però hi ha coses que no es poden representar als espais patrimonials i ens cal un petit espai que puguem controlar i que puguem dissenyar. I el Recinte Firal ens ofereix això.
Pel que fa als jardins del Camp de Mart són un espai de socialització, on tens un munt d'activitats, la gran majoria gratuïtes i d'accés lliure. A més, just davant tens les muralles, estàs a l'entrada de la Part Alta, hi ha el punt d’informació de Tarraco Viva, zones d'ombra i sense cotxes. És un espai que compleix una funció molt important.
— Vostè és la cara visible de Tarraco Viva. Però, quanta més gent hi ha darrere?
— Doncs, depèn de l’any. D’una banda, tenim el públic, que són milers de persones, tant els que venen presencialment als actes, com el que segueixen el festival en línia. Pel que fa a l’organització, a banda del Jordi Giramé i jo mateix, hi ha una trentena de persones que formen part de l’equip, una xifra a la qual cal sumar els serveis municipals que col·laboren en l’organització del festival.
I finalment, hi ha un miler de persones que participen de manera directa a Tarraco Viva, amb especial menció als grups de reconstrucció històrica.
«El potencial de Tarragona ens convida a pensar que el festival pot tenir un recorregut meravellós»
— Quin és el futur de Tarraco Viva?— No tinc una bola de vidre, però jo soc molt optimista. Les expectatives són molt bones i des del festival intentarem fer una proposta de cara a futur. Tarraco Viva és molt important per Tarragona i pel seu patrimoni. Sempre m'agrada destacar que hi ha molt poques ciutats en què el patrimoni històric sigui tema de debat, surti als mitjans i interessi a la gent.
A això, cal sumar que tenim centres científics a la nostra ciutat —com la URV, l'ICAC o l'IPHES—, tenim museus arqueològics i tenim històries per explicar. Crec que és una bona base per construir. A més, tenim una tradició de defensa del patrimoni des del segle XVI. Tot aquest potencial, ens convida a ser optimistes perquè el festival pot tenir un recorregut meravellós.
— I l'última pregunta. En aquests 25 anys, alguna espineta que li hagi quedat clavada?
— Seria una autocrítica, potser no hem sabut portar alguns temes a un nivell més avançat. Però un festival no viu al marge de la realitat i vam patir el sotrac de la crisi del 2008 que ens va afectar especialment a partir del 2012. Allò va ser un cop, perquè ens va estroncar una estratègia que tenim traçada. I després va venir la pandèmia abans que ens haguéssim recuperat.
Tot i això, hem intentat fer el màxim possible amb els recursos que hem tingut. Sobre aquesta qüestió, aquest dijous a la tarda, amb el Ricard Lahoz i jo mateix, farem una conversa en què analitzarem tot el que ha estat el festival aquests 25 anys, especialment, cap a on podem anar. Crec que serà interessant, perquè també comptarem amb el públic perquè hi digui la seva.