11
de maig
del
2023
Actualitzat
a les
10:11h
Ramon Ferré encapçala per tercera vegada la candidatura del PSC a Calafell. Després d'un primer mandat turbulent i amb pactes canviants, en els últims quatre anys la força dels nou regidors obtinguts el 2019 els ha permès governar amb menys sobresalts. El candidat ha respost el qüestionari de TarragonaDigital per a les eleccions del 28 de maig.
—Quina ha de ser la principal prioritat de Calafell el pròxim mandat?
—Si n'hem de destacar una, aquesta és el problema de l'habitatge. Moltes persones, tot i tenir feina, no poden assumir el seu cost. I des del 1982 no es feia cap habitatge públic al municipi. Per això hem iniciat una promoció de 110 pisos de lloguer assequible. Ja estan obertes les inscripcions i les obres començaran enguany mateix.
—Quines mancances cal resoldre al nucli de Segur?
—Una de les més importants és l'estat dels carrers. Continuarem les obres en marxa entre la via i la carretera i engegarem la transformació del barri de Segur Platja, que poca gent sap que hi viu el 25% de la població del municipi.
—Es pot revertir el descens d'activitat al nucli del Poble?
—El Pla de Barris ha trencat un procés de decadència i desertització. La reforma de l'espai públic i els nous equipaments culturals han estat molt positius. Cap problema a dir que caldrà continuar treballant en alguns objectius que no s'han aconseguit del tot o encara tenen recorregut, com la dinamització comercial o la rehabilitació d'habitatges. L'escola de música i arts serà un nou vaixell insígnia per a fomentar la vida al nucli antic.
—Quines solucions veu per lluitar contra la regressió del litoral?
—Moure tones de sorra amunt i avall s'ha demostrat que no funciona. Pot servir per a un moment puntual i para de comptar. Per això estem apostant per quelcom diferent: la renaturalització de les platges. El resultat és bo i a llarg termini. Evidentment, calen mesures més globals, ja que no té gaire sentit que un municipi faci una cosa i el del costat, la contrària.
—Calafell lidera els últims anys la crescuda de població i de construcció d'habitatges a la demarcació. Creu que s'ha d'apostar decididament per aquest creixement?
—L'aposta ha de ser per un creixement de l'activitat econòmica en general. De fet, estem reduint els habitatges que preveia el POUM. La idea és substituir pisos encara no construïts per equipaments de lleure o comercials, que donin vida i llocs de treball. A la construcció li toca la conversió de segones residències en primeres, fenomen protagonista del boom demogràfic dels darrers 4 o 5 anys.
A mi el que em sembla més rellevant és que hi ha una gran bossa de residents "fixes" que no s'empadronen. Això ens complica aconseguir escoles o centres sanitaris, o ens resta finançament d'altres administracions, perquè tot plegat es calcula per la població censada. És per això que hem posat en marxa una campanya d'empadronament.
—Es mostra a favor del projecte del Parc del Circ a la Sínia?
—Comptant que és un projecte municipal, que promou l'Ajuntament i impulsa el govern que presideixo, seria rar el contrari, oi? És un projecte positiu per al municipi, un equipament museístic de primer nivell que atraurà visitants i que donarà vida al Parc de la Sínia que, si res li falta, és precisament activitats i coses a fer. El projecte és absolutament respectuós amb el Parc i si s'afirma el contrari és per mala fe.
—Com valora la recuperació de la gestió directa de la neteja viària i la recollida de residus?
—Ha estat molt positiva. Malgrat totes les travetes imaginables que ens hem trobat, hem aconseguit els dos objectius que buscàvem: estalviar costs i oferir un servei adaptat a la realitat actual del municipi, flexible i sense les rigideses dels contractes externs. Els últims entrebancs estan quedant enrere i les millores es percebran encara més en els mesos vinents.
—Recentment, s'han fet nous plans de mobilitat a Calafell Poble i a Segur. Els veu encertats?
—No hem fet res que no facin a tot arreu, per posar ordre a la mobilitat. Entenc la reticència al canvi, sobretot quan estàvem acostumats a aparcar a la porta. Però donar prioritat al vianant, que no s'aparqui a les voreres, eliminar punts negres, treure dels nuclis el trànsit de pas... es pot discutir poc. I ja hi ha gent que entén les raons dels plans de mobilitat i els valoren positivament, ja que han guanyat tranquil·litat i seguretat.
—De quina manera es pot combatre l'incivisme i el vandalisme al municipi?
—Evidentment, amb més vigilància. M'he compromès a continuar ampliant les càmeres de seguretat, a crear un cos d'agents cívics i a posar totes les multes que calgui. Però també vull dir que la "mà dura" no pot cobrir-ho tot. Qualsevol ciutadà ha de sentir-se responsable i partícip d'aquesta tasca.
—Com ha de ser el nou pla de l'oci nocturn?
—El pla ja està aprovat i en vigor, de forma consensuada amb les empreses del sector. El full de ruta és claríssim: un model saludable i respectuós, de caràcter familiar i orientat a la tarda-vespre. El model anterior està esgotat i els establiments, d'acord amb aquest pla, s'han de reinventar.
—Quina ha de ser la principal prioritat de Calafell el pròxim mandat?
—Si n'hem de destacar una, aquesta és el problema de l'habitatge. Moltes persones, tot i tenir feina, no poden assumir el seu cost. I des del 1982 no es feia cap habitatge públic al municipi. Per això hem iniciat una promoció de 110 pisos de lloguer assequible. Ja estan obertes les inscripcions i les obres començaran enguany mateix.
—Quines mancances cal resoldre al nucli de Segur?
—Una de les més importants és l'estat dels carrers. Continuarem les obres en marxa entre la via i la carretera i engegarem la transformació del barri de Segur Platja, que poca gent sap que hi viu el 25% de la població del municipi.
—Es pot revertir el descens d'activitat al nucli del Poble?
—El Pla de Barris ha trencat un procés de decadència i desertització. La reforma de l'espai públic i els nous equipaments culturals han estat molt positius. Cap problema a dir que caldrà continuar treballant en alguns objectius que no s'han aconseguit del tot o encara tenen recorregut, com la dinamització comercial o la rehabilitació d'habitatges. L'escola de música i arts serà un nou vaixell insígnia per a fomentar la vida al nucli antic.
—Quines solucions veu per lluitar contra la regressió del litoral?
—Moure tones de sorra amunt i avall s'ha demostrat que no funciona. Pot servir per a un moment puntual i para de comptar. Per això estem apostant per quelcom diferent: la renaturalització de les platges. El resultat és bo i a llarg termini. Evidentment, calen mesures més globals, ja que no té gaire sentit que un municipi faci una cosa i el del costat, la contrària.
—Calafell lidera els últims anys la crescuda de població i de construcció d'habitatges a la demarcació. Creu que s'ha d'apostar decididament per aquest creixement?
—L'aposta ha de ser per un creixement de l'activitat econòmica en general. De fet, estem reduint els habitatges que preveia el POUM. La idea és substituir pisos encara no construïts per equipaments de lleure o comercials, que donin vida i llocs de treball. A la construcció li toca la conversió de segones residències en primeres, fenomen protagonista del boom demogràfic dels darrers 4 o 5 anys.
A mi el que em sembla més rellevant és que hi ha una gran bossa de residents "fixes" que no s'empadronen. Això ens complica aconseguir escoles o centres sanitaris, o ens resta finançament d'altres administracions, perquè tot plegat es calcula per la població censada. És per això que hem posat en marxa una campanya d'empadronament.
—Es mostra a favor del projecte del Parc del Circ a la Sínia?
—Comptant que és un projecte municipal, que promou l'Ajuntament i impulsa el govern que presideixo, seria rar el contrari, oi? És un projecte positiu per al municipi, un equipament museístic de primer nivell que atraurà visitants i que donarà vida al Parc de la Sínia que, si res li falta, és precisament activitats i coses a fer. El projecte és absolutament respectuós amb el Parc i si s'afirma el contrari és per mala fe.
—Com valora la recuperació de la gestió directa de la neteja viària i la recollida de residus?
—Ha estat molt positiva. Malgrat totes les travetes imaginables que ens hem trobat, hem aconseguit els dos objectius que buscàvem: estalviar costs i oferir un servei adaptat a la realitat actual del municipi, flexible i sense les rigideses dels contractes externs. Els últims entrebancs estan quedant enrere i les millores es percebran encara més en els mesos vinents.
—Recentment, s'han fet nous plans de mobilitat a Calafell Poble i a Segur. Els veu encertats?
—No hem fet res que no facin a tot arreu, per posar ordre a la mobilitat. Entenc la reticència al canvi, sobretot quan estàvem acostumats a aparcar a la porta. Però donar prioritat al vianant, que no s'aparqui a les voreres, eliminar punts negres, treure dels nuclis el trànsit de pas... es pot discutir poc. I ja hi ha gent que entén les raons dels plans de mobilitat i els valoren positivament, ja que han guanyat tranquil·litat i seguretat.
—De quina manera es pot combatre l'incivisme i el vandalisme al municipi?
—Evidentment, amb més vigilància. M'he compromès a continuar ampliant les càmeres de seguretat, a crear un cos d'agents cívics i a posar totes les multes que calgui. Però també vull dir que la "mà dura" no pot cobrir-ho tot. Qualsevol ciutadà ha de sentir-se responsable i partícip d'aquesta tasca.
—Com ha de ser el nou pla de l'oci nocturn?
—El pla ja està aprovat i en vigor, de forma consensuada amb les empreses del sector. El full de ruta és claríssim: un model saludable i respectuós, de caràcter familiar i orientat a la tarda-vespre. El model anterior està esgotat i els establiments, d'acord amb aquest pla, s'han de reinventar.