Teresa Pallarès: «Reus necessita un govern fort, que respongui amb fermesa»

Teresa Pallarès Piqué encapçala la llista de Junts per Reus a les eleccions municipals d'aquest diumenge. Va néixer el 1964 i és diplomada en Magisteri, especialitat en Ciències i Matemàtiques per la Universitat de Barcelona. Ha sigut mestra de català del departament d'Ensenyament de la Generalitat i s'ha llicenciat en Ciències de l'Educació i Pedagogia Terapèutica per la Universitat de Barcelona.

La seva carrera política va començar al PSC, arribant a ser subdelegada del govern espanyol a Tarragona. Ja abans havia sigut regidora de l'Ajuntament de Reus entre el 2003 i el 2007, tornant-hi l'any 2011, quan Carles Pellicer va ser nomenat alcalde per primera vegada. Pallarès va deixar l'Ajuntament l'any següent i, uns mesos més tard, la militància del PSC.

El 2017 va ocupar el segon lloc a la llista de Junts per Catalunya a Tarragona a les eleccions al Parlament. A les eleccions municipals del 2019 va ser la número tres del partit a Reus, tornant a l'Ajuntament de la capital del Baix Camp com a regidora d'Economia i Coneixement i d'Habitatge. Anteriorment, havia sigut directora general de l'Associació Empresarial Química de Tarragona i directora del clúster químic CHEMMED. Aquest 28 de maig és la cap de llista de Junts per Reus assumint el repte d'entomar el relleu de Carles Pellicer, que deixa l'alcaldia després de dotze anys, tres mandats.
 

La mobilitat sostenible, una necessitat ineludible

—Quines han de ser les prioritats del pròxim govern municipal de Reus?
—Bé, la prioritat bàsica és continuar sent la millor ciutat. La ciutat tecnològica, la ciutat de l'atracció de talent, la ciutat que dona oportunitats a totes les persones. Reus necessita un govern fort que respongui amb fermesa, com ha fet ara en moments d'incertesa.

—Aquest darrer mandat, des del govern, heu pacificat alguns carrers, s'ha ampliat la xarxa de carrils bici, s'han tret aparcaments de superfície per planificar-ne de subterranis... Si depèn de Junts per Reus, seguirà aquesta mateixa dinàmica?
—És que hi ha accions que s'han de fer gairebé perquè toca fer-les. El moment que vivim, l'aposta per la sostenibilitat davant del canvi climàtic i la mobilitat sostenible, que és molt important, no és qualsevol cosa. Ens ha de configurar aquesta ciutat estratègica, una ciutat que ha de tindre les infraestructures adequades i l'aposta en ferm pel transport públic.
 

Estem parlant de la definició de les zones de baixes emissions, evidentment de l'ús de la bicicleta, que aquí no en tenim cultura, però arribarà un moment en què hem de tindre la ciutat preparada per tot això, perquè això ens ve de fora. Això ja no és una opció, serà ja una obligació davant dels forts reptes del canvi climàtic. Per tant, Reus està preparada per ser una ciutat també puntera en això, sobretot perquè les arques municipals estan sanejades i tenim una capacitat inversora per fer front a aquests projectes de futur.

—Entenem que hi incloeu, per exemple, el projecte de la bicicleta pública o els aparcaments previstos a la Hispània o al Carme, no?
— Exactament, són mesures que canvien la configuració. Fins i tot l'urbanisme ha de ser aquest urbanisme amable, que cada vegada també s'avança molt més amb això, amb l'eficiència dels materials. Per exemple, a Hispània està molt estudiat el tipus de materials, el tema dels aïllaments, l'orientació dels edificis... Això ja no és una opció, hem d'anar cap aquí tant sí com no, i hem d'estar preparats per això.

"Les polítiques públiques d'habitatge s'han començat a fer des de fa pocs anys"

 

Reivindica la projecció de 600 habitatges protegits

—Mencioneu alguns projectes on té molt de pes l'habitatge, que és l'àrea que heu portat aquest últim mandat. Quines línies proposeu en aquest àmbit?
—Continua treballant amb polítiques d'habitatge àmplies i diverses. Hem tingut un document important, aquest mandat, que ha sigut el Pla Local d'Habitatge, que ha estat el que ens ha fet una diagnosi precisa de com està la ciutat i com ha canviat la configuració de la ciutat. És obvi que a tot Catalunya, a tot el país, la mancança d'habitatge és prou visible.

Així com a altres països, com els Països Baixos, amb una població de 17 milions de persones, tenen més de dos milions d'habitatge públic, aquí aquests números no són així. Per tant, aquestes polítiques públiques d'habitatge s'han començat a fer des de fa pocs anys i hem de ser responsables amb aquesta línia per donar opcions a totes les persones amb un habitatge digne que, per cert, és un dret constitucional.

—I això, com s'aconsegueix, en quines línies d'actuació voleu treballar?
—Totes les línies possibles i viables. Jo vull vendre projectes clars, en aquest moment la projecció és de més de 600 habitatges, alguns ja adjudicats, altres en projecte, però els pressupostos han de contemplar cada any una partida per adquisició, amb tempteig i retracte, i rehabilitació. També altres projectes en aquest moment; i no em cansaré d'explicar-ho, 40 entitats bancàries tenen una carta firmada per a aquesta regidora que us parla en què hi ha l'obertura d'un expedient sancionador perquè aquest habitatge ha de passar a tenir una funció social.

"Quan estiguin desplegats tots aquests projectes arribarem a tenir uns 600 habitatges de protecció oficial"

Després ja veurem com acaba. És això, és anar a buscar habitatges de gent privada que el posen a disposició de l'Ajuntament durant cinc anys i els ajudem a la rehabilitació. No hi ha una sola línia, s'ha de tenir visió, projecte i objectius, i ens hem d'agafar a tots aquells programes que facin viable això.

Ara tenim davant la taula l'oferta de la Sareb. A Reus això pot arribar a uns 50 habitatges, i no en deixarem escapar ni un, però no entrarem al xantatge que ens feia la Sareb amb unes polítiques de pagar uns lloguers o ocupar-nos de problemes que tenien ells. Aquí no entrarem, però si realment des del govern de l'Estat, com està dient Pedro Sánchez, això és fa una realitat, de la mà de la Generalitat, optarem a tot allò que puguem.
 

—Quan us referiu als 600 habitatges projectats, d'on surten? N'hi ha alguns a la Hispània i altres al Carme, com s'arriba a 600?
—A la Hispània n'hi ha 60, i al Carme, uns trenta. Hem fet una feina amb tots els pisos que tenim ara, que són 300 i escaig, els que ja teníem. Tenim els pisos que ens han entrat amb els plans de rehabilitació, que tenim en cartera bastants sol·licituds i encara no s'han resolt totes. Després tenim la recuperació de la Casa dels Mestres.

També tenim convenis amb el tercer sector, és a dir, amb diverses entitats del tercer sector que ells adquireixen habitatge i el posen a disposició. Això també ha constituït un bon gruix. En aquest moment, quan estiguin desplegats tots aquests projectes arribarem a tenir uns 600 habitatges de protecció oficial.

A part d'això, hi ha promocions privades, que també obligacions i n'anirem incrementant, però ja no hi ha aquest control municipal tan important. Per tant, entre el que tenim i el que tenim projectat, anem a uns 600.

—Com vau fer el 2019, torneu a posar sobre la taula que s'ha d'arribar al llindar dels 1.000 pisos de protecció oficial el pròxim mandat. Per què no s'ha pogut complir els darrers quatre anys i sí que es podrà ara?
—La pandèmia no ha estat gratuïta. Els comerços van tancar i l'Ajuntament va respondre amb un pla de reactivació d'11,5 milions d'euros. Des d'habitatge, aquest mandat hi ha hagut 11,2 milions d'euros en ajudes a gent per mantenir el seu lloguer i no perdre l'habitatge, i gent amb assessorament d'Ofideute per no perdre la hipoteca.

Quan parlem de polítiques d'habitatge, no parlem només de construir o de rehabilitar, hi ha moltes maneres d'ajudar. Ha sigut pràcticament un mandat de dos anys en el qual s'han hagut de prendre decisions amb molta fermesa i amb moments de molta incertesa. Que potser n'hauríem fet més? No ho sé, no vull dir coses que no sé.

"Si algú ha parlat amb la Sareb en aquest municipi és la Teresa Pallarés"

Teníem en cartera l'adquisició de dos blocs, que no es va poder fer. Fins i tot anem darrere d'un bloc que està en una zona que crec que seria fantàstica, que és de la Sareb, que ja vaig intentar comprar-lo en el seu moment. No vaig poder, perquè ens feien uns preus que considero que eren un escàndol.

Espero que totes aquestes polítiques es mantinguin. No és veritat, com diuen alguns, que no vaig parlar amb la Sareb; si algú ha parlat amb la Sareb en aquest municipi és la Teresa Pallarés.
 

Comerç i tecnologia, principals fronts econòmics

—Pel que fa a ocupació i empresa, què plantegeu per a l'economia que ja existeix, i cap on ha d'anar, l'economia reusenca?
—A Reus hi ha l'eix clar, que és el comerç, aquí, protecció total i absoluta al comerç, amb els APEU, que és la nostra gran oportunitat de ser pioners. Tornem a parlar dels Bons, que era una mesura puntual, però l'èxit que ha tingut i la consolidació d'atracció i d'incentivar el consum ha estat molt ben acollida. Per tant, per responsabilitat, hem de fer aquesta feina acompanyant el comerç; l'Ajuntament ha d'acompanyar el comerç, que són els que en saben.

I després, la ciutat tecnològica, continuem treballant en atracció de nous formats empresarials. Tenim el Vapor Vell, on m'agradaria instal·lar tot el desplegament del Hub Foodtech. En aquest moment hi ha 40 empreses del món agroalimentari que tenen una facturació de més de 2.500 milions d'euros.

Hem de tenir equipaments per atraure aquesta mena d'empresariat, com els co-workings i les sales d'exposicions. Això dinamitza tot l'entorn, i Reus té molt de potencial. Hem fet bonificacions fiscals molt importants per a noves empreses que s'instal·len.

El 95% en ICIO, en IBI, en IAE, que crec que podem acabar de revisar encara més. També l'acompanyament softlanding, que és una feina que s'ha fet molt des de Redesa. És l'acompanyament a empreses que venen de fora i se'ls ajuda a trobar habitatge, a trobar escola per a la canalla... Això ja és una realitat i hem de continuar per aquesta línia.
 

—Hem d'entendre que el sector tecnològic no té per què estar concentrat al Polígon Tecnoparc?
—Allà és on hem començat, però no tenim lloc, ja ho he dit moltes vegades, el Tecnoparc s'ha quedat petit. Allà hi ha terrenys al voltant, hi ha uns terrenys que encara són de Redesa i allà somio amb el Cepid, que estem buscant models de finançament per al Cepid perquè no s'hagin de desemborsar aquests diners directament, sinó que hi hagi col·laboració publicoprivada.

Però jo ja penso en un Redessa Urban, si es pot dir així, en altres punts com el Vapor Vell. A Redesa tenim un munt de despatxos d'enginyeries que treballen o a les químiques o a la nuclear, i són despatxos amb dues o tres persones. És aquest format, aquesta gent al mig de Reus van a dinar, o acaben tard de la feina i van a picar alguna cosa, o surten i aprofiten per comprar...

Aquest és el model, la ciutat que no es desertitza el centre, sinó que es nodreix d'aquesta captació d'activitat empresarial que ja fa anys que estem fent, això no es fa d'un dia per l'altre.

"Reus és una ciutat culturalment i socialment molt rica"

 

Equipaments municipals per a diversos àmbits

—Pel que fa als equipaments municipals, se'n projecten al Vapor Vell, però també dos centres cívics i dos polilleugers. De tots aquests àmbits, quin creieu que té més urgència?
—Nosaltres pensem que és tot, és un mix, perquè Reus és una ciutat culturalment i socialment molt rica, és una ciutat que té moltes entitats i aquestes entitats necessiten espais per fer la seva activitat i això ho hem de preveure. Nosaltres parlem d'un fòrum d'entitats que suposarà que hàgim de repensar alguns dels espais on s'ubiquen.

La figura dels centres cívics, aquest mandat ja l'hem modernitzat. Tots parlem de noves tecnologies, però no hauríem de portar-ho als programes, ja és una realitat, ja no entenem uns nous equipaments sense tindre totes aquestes capacitats, com el 5G que s'ha de desplegar per la ciutat. Per tant, ha d'anar tot en paral·lel, el desplegament de centres cívics, els centres d'entitats, equipaments com el mercat...

Tot això ha d'anar acompanyat d'aquestes noves centralitats que s'han d'anar nodrint en zones diferents de la ciutat. Jo tinc al cap també l'antic Hospital. És probable que hàgim de repensar oficines municipals en aquella zona i, per exemple, descarregar les oficines dels serveis territorials que són ara damunt del mercat i que crec que això ho hem de canviar.

Hem de repensar tota aquesta infraestructura, però fent aquest mix entre aquestes estructures que donen cabuda a les entitats socials, econòmiques, empresarials... Anem cap aquí, Reus és un llibre obert cada dia, aprens moltíssim a Reus.

"No és tant 'mercat sí o mercat no', sinó com treballem aquesta nova centralitat de tot el Carrilet"

—Heu mencionat el mercat, tant al central com al Carrilet, com els veieu en un futur?
—Anem a nous models, no mirem enrere, anem a nous models de mercats, mercats vius, mercats que tenen horaris oberts on la gent també pot passejar, o anar a aprendre alguna cosa, no només a fer la compra del producte fresc, que és importantíssim, evidentment. Estem amb aquesta figura del gastromercat, que complementa diverses activitats com les que veiem en exemples no gaire lluny d'aquí. Això dona un nou repte amb la mobilitat al voltant d'aquests espais i també que siguin sostenibles, evidentment.

Ho hem de fer compatibles amb la zona de l'entorn, els veïns, etcètera. Estem pensant, per exemple en la zona del Carrilet, perquè el Mercat Central ja està molt definit. Una cosa és que puguem treure les oficines del Mercat Central, que quan jo sigui alcaldessa posaré damunt la taula tant sí com no, però al Mercat del Carrilet ja tenim la ubicació.

Per tant, no és tant "mercat sí o mercat no", sinó com treballem aquesta nova centralitat de tot el Carrilet, que ens ha d'unir a la nova estació d'autobusos que s'ha de treballar amb la Generalitat, i què fem amb l'edifici que no serà mercat. Aquell edifici té mancances estructurals i, per tant, allà s'ha d'intervenir.
 

 

La programació cultural i d'activitats com a mostra de la vida de Reus

—Pel que fa a àmbits com la cultura, joventut o gent gran, on no solen tenir tant de pes els projectes urbanístics, sinó la planificació i la programació que es fa d'activitats, per exemple, en quina línia voleu actuar?
—Jo crec que s'ha fet bona feina a Joventut. Jo soc del parer que les administracions el que hem de fer és ajudar, és estar al costat. La societat a Reus és tan rica que ja es mou, i la feina nostra és ajudar.

Tenim diversos plans de joventut, i amb gent gran també hem de continuar ajudant. Hem de treballar amb més places de residència, hem de veure i repensar també els centres de dia o centres de trobada de la gent gran, i facilitar també l'accés a l'administració electrònica. Per això un dels projectes que nosaltres portem és treure l'obligatorietat de la cita prèvia.

És a dir, tindre uns espais que quan una persona té alguna consulta o li arriba una carta de l'Ajuntament que ha de fer un pagament, a aquesta persona se l'ha d'atendre. Jo mateixa, quan he de fer segons quines accions, també em costa, per tant, entenc perfectament aquesta petició i crec que l'Ajuntament ha de ser un Ajuntament amable, que atengui tothom i que respongui a les peticions de tothom.

—I en clau cultural, què ens hem d'imaginar els pròxims quatre anys si depèn de Junts per Reus?
—La cultura és bàsica en una ciutat, jo crec que aquí, el repte important que té una ciutat és tindre una cultura a l'abast de tothom. S'ha fet molta feina per tindre programació estable a tots els teatres. Estem treballant amb el Teatre del Pallol, o Centre Catòlic, digueu-li com vulgueu, el nom ja no fa la cosa.

Aquí estem treballant amb una posta molt en ferm per les activitats teatrals a la ciutat, per dinamitzar el teatre amateur, perquè tinguin espais dignes. Tenim teatres de primera línia, el Teatre Fortuny està ple quan hi ha aquestes activitats. Portem al programa donar impuls a l'escola de cinema, tenim primeres espases al voltant d'aquestes produccions audiovisuals i també tenim al Tecnoparc empreses que es dediquen a la digitalització, a les plataformes digitals, als videojocs...

En dansa jo crec que ja som referents, la ciutat de Roseta Mauri, hi ha escoles de dansa i centres amb una qualitat també excepcional. La cultura té moltes cares, té molts colors. Hem d'apostar també per la idea de museu de realitats augmentades. Si som una ciutat tecnològica, som una ciutat tecnològica en educació, en cultura, en salut i on convingui.

"Necessitarem tindre el cap serè per saber on anem"

—Amb quina política de pactes afrontareu l'escenari postelectoral?
—Nosaltres ara mateix estem centrats en aquesta campanya, estem forts i convençuts que tenim un projecte que millora molt aquesta ciutat. Una ciutat que arriba al 28 de maig amb projectes damunt la taula potents, amb capacitat inversora per mirar al futur, i estem absolutament centrats en això. Guanyarem aquestes eleccions, som la candidatura guanyadora.

I l'endemà, quan m'aixequi el matí, amb la serenor que haurà passat la campanya i amb la tranquil·litat dels resultats, despenjarem el telèfon i parlarem per tindre els millors pactes. Perquè tant de bo hi hagués majories absolutes, però no sé si això tornarà a passar mai més. Anem a polítiques de pactes i, per tant, necessitarem tindre el cap serè per saber on anem. Som gent ferma, gent que tenim el projecte clar i que farem el millor per la ciutat de Reus.

—Sense plantejar-vos línies vermelles?
—Sempre hi ha línies vermelles.

—Però no les detallareu...
—Home, n'hi ha que són molt òbvies, no? N'hi ha que són molt òbvies, projectes on nosaltres no podem entrar, som gent que hem apostat per una línia clara de país i, per tant, aquestes són les nostres prioritats.