El Camp de Tarragona es torna socialista

En una nit de canvi de cicle electoral a Espanya i desfeta d'ERC a Catalunya, el PSC recupera les alcaldies de Reus i Tarragona i s'imposa amb comoditat a la regió.

Els socialistes s'imposen a les eleccions municipals.
Els socialistes s'imposen a les eleccions municipals. | Laia Solanellas
29 de maig del 2023
Actualitzat a les 9:26h
Com una onada roja, el PSC ha passat per les eleccions municipals al Camp de Tarragona guanyant amb solvència, com a la resta de Catalunya, i recuperant les alcaldies de les dues grans ciutats de la regió, Reus i Tarragona, a banda de mantenir i consolidar el Vendrell la tercera ciutat de la demarcació.

 
S'esperaven uns grans resultats de la formació socialista però la pràctica desaparició de Ciutadans dels consistoris i l'enfonsament d'ERC ha pavimentat la marxa triomfal de la secció catalana del partit de la rosa en una nit en què el PSOE ha viscut un revés colossal a les autonòmiques espanyoles.

 

Viñuales millora Ballesteros

A Tarragona, després dels primers quatre anys del mandat de Pau Ricomà, es preveia que el republicà aguantés amb més enteresa l'embat, més encara tenint en compte el desgast del PSC de Ballesteros i el fet de presentar un nou candidat provinent de Ciutadans.

No ha estat així, Ricomà ha perdut un regidor i Rubén Viñuales ha aconseguit millorar el resultat de l'últim alcalde socialista de la ciutat. El canvi a Tarragona haurà durat només un mandat, perquè amb tota probabilitat el PSC sabrà articular una majoria de govern trucant a la porta del PP, que ha tret uns excel·lents resultats amb la tornada de Mercè Martorell o la de Junts, que ha mantingut els 3 consellers amb Jordi Sendra.

VOX per la porta gran


En Comú Podem salva un regidor, la CUP es queda fora per mitja dècima i VOX, seguint la tendència general entra a l'ajuntament amb força, obtenint tres representants.

 
Els mateixos tres regidors que el partit d'ultradreta obté a Reus. VOX és l'altre triomfador de la nit, amb resultats homogenis a tota la regió. Resultats que es mouen a tot arreu al voltant del 10% del sufragi i que desacrediten les estratègies de silenciament de la resta dels partits i dels mitjans. Hi són, i ja no es pot amagar més encara que ara es facin grans discursos innocus i crides al cordó sanitari.

Amb tot, l'espai de VOX ja és una realitat consolidada i les consignes dels partits com la CUP de què ve el llop ja comencen a sonar un pèl ridícules. A més, la desfragmentació de la dreta i la desaparició de Ciutadans reordena les forces espanyolistes, amb un potent rearmament del PP i el retorn del vot més liberal al PSOE que se suma al votant clàssic del PSC.
 

Guaita s'endú el premi gros

Hi havia certa intriga a Reus. La brama i les enquestes parlaven d'un triple empat a Reus entre Guaita, Pallarès i Llauradó. Fins i tot s'especulava que el pacte entre la juntaire i la republicana ja estava mig tancat. Però l'aritmètica és tossuda i els excel·lents resultats de Sandra Guaita deixen aquest hipotètic acord en paper mullat. L'alcaldable del PSC ha aprofitat una participació baixíssima a la capital del Baix Camp per rendibilitzar una modesta pujada de vot absolut de poc més de mil vots i convertir-la en un guany de set punts percentuals.



Suficient per superar àmpliament ERC, que continua de segona força, i a Junts, que no se'n surt amb l'operació de succeir Carles Pellicer i per la meitat dels vots. Teresa Pallarès es converteix, doncs, en la gran perdedora dels comicis. Daniel Rubio (juntament amb les restes del PDeCAT) i la CUP aguanten el tipus i el PP tornarà a estar a l'ajuntament reusenc.

Els alcaldes personalistes mantenen els seus feus

És el cas de Pere Granados a Salou, que canvia el paraigua de Junts pel de PSC per continuar ostentant la vara d'alcaldia. Cert que els resultats no són segurament els que esperava, però tenint en compte el desgast dels seus mandats i els canvis de partit, s'ha de considerar un èxit apreciable, per molt que no tingués rival.



Kenneth Martínez també manté l'alcaldia del Vendrell sobrat i millorant resultats. Els dos màxims triomfadors tarragonins de la nit, però, els hem d'anar a buscar a Cambrils i a Vila-seca. A la primera, Oliver Klein passava el tràngol de validar a les urnes la moció de censura amb què va trencar el pacte de govern amb ERC i Junts.



Se n'ha sortit amb nota. Klein i el seu partit NMC dobla regidors després d'un mandat complicat i, el que és més important, l'equilibri aritmètic resultant de les eleccions el permetrà continuar governant amb els mateixos socis (PSC i PP, que aguanten) però amb més força. La que havia de ser la seva rival principal, Camí Mendoza, no aguanta el pols i obté uns pobres resultats amb què només pot aspirar a l'oposició.

Victòria d'una altra època de Pere Segura

Un altre heroi electoral de la nit és Pere Segura, que obté una inesperada majoria absoluta que recorda els bons temps de la CiU de Josep Poblet a Vila-seca. Segura amb tretze regidors arrasa el contrincant socialista Ramírez, provinent de Ciutadans i deixa ERC amb només un regidor.



Gairebé el 50% dels vots en una votació sorprenent, que constitueix una de les poques victòries de Junts a la regió —tot i que Pere Segura en aquesta ocasió ha ocultat les sigles del partit. Així i tot, i amb l'excepció de Reus, els postconvergents recuperen espais i vots, revertint la tendència de l'últim cicle electoral on van quedar generalment per darrere d'ERC en vot independentista.



Entre les satisfaccions de Junts, s'hi compta també la gran victòria de Dolors Farré a Valls o la poc prevista victòria d'Assumpció Castellví sobre l'històric socialista Alfons Garcia a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant.

Mala nit a ERC


En canvi, poques alegries per als republicans. A banda de les desfetes a Tarragona i Cambrils i la derrota més moderada de Reus, el partit de Junqueras i del President Aragonès només aguanta pels pèls l'envestida socialista a Torredembarra i aconsegueix una meritòria victòria a Riudoms i una de més previsible a Falset.

La pròxima intriga política estarà en els pactes electorals i en la molt cobejada presidència de la Diputació de Tarragona, on el PSC s'ha col·locat en una immillorable posició per reclamar-la.