Mare de Déu de l'Open Arms

Qualsevol 24 de setembre, preludi de Misericòrdia i en els últims batecs de la Tecla, Barcelona celebra la seva Festa Major en honor a la Mare de Déu de la Mercè. Des de 1687 és patrona de la ciutat comtal, per un vot que va fer el Consell de Cent si alliberava la ciutat d'una plaga de llagostes. També ho és de l'arxidiòcesi de Barcelona des de 1868 i de la seva província eclesiàstica des de 2006.

 

L'observador més curiós pot trobar en el cartell anunciador de les festes de la Mercè d'enguany un vaixell de l'Open Arms. No és més que un propòsit dels d'Ada Colau per enaltir a aquells que es dediquen a salvar vides al mar Mediterrani. Una tasca que, malauradament, és menyspreada i condemnada per nombrosos governs i sectors amb poder.

 

Com una ironia del destí i de tot menys intencionada, l'artista il·lustrador ha sabut captar el sentit originari d'aquesta devoció mercedària. L'Orde de la Mercè, tot i tindre el seu origen en diferents vots i en la cavalleria militar, ha tingut des de la creació una tasca molt concreta que sovint no s'ha explicat gaire o no s'ha volgut entendre en el seu context més mediterrani.

 

Segons la tradició, la Mare de Déu s'aparegué simultàniament, una nit d'agost de 1218, a sant Pere Nolasc, sant Ramon de Penyafort i al rei Jaume el Conqueridor per instar-los a la fundació d'un orde per a la redempció de captius cristians en mans de musulmans. Així, és a partir del segle XIV que els cavallers mercedaris s'intercanvien per captius dels sarraïns pels quals s'havia demanat un rescat i estaven a punt de perdre la fe. És a dir, sacrificaven la seva vida per aquells que, entre pirateries i pugnes marítimes estaven a punt de ser venuts a Àfrica, per exemple.

 

Sembla que les coses al Mediterrani han canviat poc, de base. Salvant les distàncies i els relats històrics, és possible que sis segles més tard el Mediterrani continuï sent un mar de mercadeig humà? Els símbols terrenals i divins, a parts iguals, com la Mare de Déu de la Mercè, tenen valors honestos. Els podríem aprofitar. Mare de Déu de l'Open Arms... vull dir, de la Mercè.