Onze hores amb dues entrades de la Rosalía que no eren meves

La Rosalía m'ha volgut enviar un missatge. Us ho prometo. He rebut unes entrades pel concert de la Rosalía que no he comprat jo. Ha sigut aquest matí, cap a un quart d'onze, quan m'han saltat les notificacions del Gmail al mòbil i no he entès res. Ho he mirat bé i estaven al meu nom, i hi havia el meu correu electrònic. He pensat que podia ser un regal, però jo sóc més de Joan Dausà que de la Rosalía.

 

Quan he obert els altres correus, he vist que les havia comprat la Judit Sabaté. Però una altra Judit Sabaté, no jo. Ha de ser algú que s'ha equivocat. M'he passat tot el dia refrescant el Gmail a veure si rebia un correu de l'altra Judit Sabaté, reclamant les seves entrades. Fins i tot he mirat el compte corrent per si me les havien cobrat a mi. Després de dinar ha vingut la meva filla a casa i li he explicat el que m'havia passat. M'ha dit que aprofités i que anéssim les dues al concert. «No, dona! La pobra Judit deu estar a casa seva esperant que li arribin les entrades!».

 

Al vespre estava tan preocupada que no he pogut ni sopar. Ja havien passat onze hores i no havia rebut cap mena de missatge de cap Judit Sabaté. He tornat a obrir el correu electrònic i, en un racó amb lletra petita he trobat un número de mòbil. «Hola, ets la Judit?», «Sí», «Has comprat unes entrades per la Rosalía?», «Sí, qui ets? Ets la Judit?», «Sí, les he rebut jo». L'altra Judit Sabaté, que es veu que és de Tarragona, ha anat tan de pressa comprant les entrades que s'ha equivocat en posar el seu correu electrònic, i ha posat el meu. Es veu que al cap de deu minuts ja ho tenia solucionat, trucant a l'empresa encarregada de vendre les entrades. En té unes de noves i les que hi ha al meu correu des de dos quarts d'onze del matí, ja no serveixen.

 

Durant aquestes onze hores d'ignorància he pensat en la Núria, que també li agrada molt la Rosalía, ho sé perquè sovint comparteix cançons al seu perfil de Facebook. L'última vegada que vam parlar jo m'acabava de mudar a Ripoll, i ja fa tres anys que sóc aquí treballant. Quan es va morir la mama, que ja estava sola, ja ens vam distanciar. Des de llavors, vaig veient com el meu nebot es fa gran a través de fotos a Instagram. Potser seria hora de fer-li un truc i dir-li que podríem comprar unes entrades i anar juntes al concert de la Rosalía.




Comentaris

envia el comentari