URGENT

Un home, greument cremat al Vendrell per una deflagració a casa seva

Anònims

Està a punt de complir-se un mes dels aiguats que van afectar la Conca de Barberà. Un mes d’unes imatges caòtiques que ningú esperava veure: gent intentant salvar la seva casa, corredisses improvisades per ajudar enmig d’una situació totalment desproporcionada només fent servir l’instint... ara, s’ha de començar a pair tot el que ha passat.

 

És cert que el Pont Vell de Montblanc encara ofereix un paisatge amb un aire apocalíptic i el buit que ha deixat la pèrdua del celler Rendé Masdéu de l’Espluga de Francolí obliga a recordar que els aiguats són encara recents.

 

Aquests dos municipis, dels més afectats a la Conca de Barberà, i la resta de pobles, es van refent a poc a poc dels aiguats de passat 22 d’octubre.

 

A simple vista, sembla que acabi de passar, però ja fa quasi un mes. I de feina se n’ha fet molta, moltíssima, però les seqüeles que queden evidencien la magnitud de la tragèdia i de tot el que queda per fer.

 

En situacions com aquesta, quasi al límit, sorgeix un fet innat que està accelerant aquesta recuperació: la solidaritat de molta gent que potser ni es coneix. Des del minut 1 els veïns de les diverses poblacions afectades s’han organitzat per netejar la runa o per ajudar en tot allò que fos necessari. Els ajuntaments, per la seva banda, estan arribant fins a on poden, gestionant la situació i comptabilitzant els danys per poder demanar ajudes.

 

Ha nascut la Riuada Solidària, primer a l’Espluga i després a Montblanc, i en pocs dies han tingut la capacitat de trobar l’originalitat i la creativitat enmig de tot aquest caos, organitzant un espectacular sarau per recaptar diners, com ho serà la Riumuntada i totes les iniciatives que estan tenint. Un feina, per cert, que no els tocaria fer a ells, ja que l’haurien d’assumir les administracions competents.

 

L’allau de solidaritat també s’ha vist amb la venda del vi de fang del celler Rendé Masdéu, on la gent s’ha bolcat per a comprar les ampolles enfangades que s’han trobat entre la runa i que, a més de l’aportació econòmica, serveix per a fer saber als propietaris que no estan sols.

 

Gràcies a tota aquesta gent anònima, es demostra, un mes després, que es pot tirar endavant. I la Conca ho està fent.