Després de
l’èxit del seu primer llibre '
Gina',
l'ampostina Maria Climent torna amb la seva nova
novel·la ‘A casa teníem un himne’ (L’Altra Editorial), una
història familiar sobre tres
dones distanciades i diferents que
explora temes com els
secrets, les
oportunitats perdudes, els
lligams entre persones o les tries vitals.
Es tracta d’un
llibre de
ficció que s’estructura a partir de les
tres veus de les protagonistes – mare i filles – que es troben a
Itàlia, a la Toscana, per
abordar un
conflicte que s’ha de resoldre.
Climent subratlla que un altre dels
detalls és que part de l’acció passa a
Arnes, un poble de la
Terra Alta on es parla una varietat del dialecte ebrenc.
La nova
història de
Climent gira al voltant de la vida de les seves tres
protagonistes: L’Erne, la Remei i la Marga, tres dones de la mateixa
família amb
aspiracions i
experiències dispars que hauran
d’aprendre a
comunicar-se entre elles, unides per un fet que les porta a
retrobar-se després de quinze anys a la casa italiana de la mare, una persona "rara" que va estar anys sense parlar i que amaga un gran secret.
Pel que fa a les dues
germanes, mentre que una d’elles està
absorbida per la vida
domèstica i
professional; l’altre és tot el contrari,
soltera i sense cap
projecte personal ni professional que la lligui. "Tothom coneix gent així, gent que viu la vida de diferents formes", assenyala
Climent, "i que acompanya unes
dinàmiques que porten a les
germanes a tenir una
relació que, a vegades, conté ràbia o enveja per allò que té l’altra".
Una altra de les
particularitats que les diferencia, a les tres, és la
parla, influenciada per la seva vida al
poblet d’Arnes, on es parla un
dialecte diferent al
tortosí. "L’Erne parla sempre en dialecte, la
Marga incorpora algunes partícules i la
Remei narra en estàndard", assenyala. De fet, segons
l’autora, el poble en si "és quasi un personatge més" que les condiciona. "Qui ha crescut en un poble sap que hi ha la cosa aquesta de voler fugir, però voler tornar", afegeix.
Un llibre escrit des de tres punts de vista
La
narrativa de la
novel·la avança a través de les tres
veus de les
protagonistes, que s’intercalen per acabar explicant una mateixa història. "Trobo que és part de la gràcia del llibre, que et pots sentir
identificada amb les tres
dones", apunta
Climent, jo tinc coses de les tres, però no soc cap".
Un dels
aspectes que aborda de forma
transversal, però, és el de la
maternitat, des del punt de vista de la
mare, "de voler portar una altra vida", i des del punt de vista de les
filles, que queden "desemparades" al no tenir aquesta figura. La mateixa
autora, entre que va
començar i
acabar la novel·la va tenir una
criatura, un fet que també li ha aportar
ensenyances que "ha aprofitat".
També hi ha
aportacions del
pare i la
germana de
l’escriptora, que cita als agraïments per aportar informació que dota a la novel·la de
rigorositat "mèdica i psiquiàtrica". "Si ells no m’haguessin assessorat, no l’hauria escrit", diu.
Pel que fa al títol, apareix explicat ja en el primer episodi i, segons l’autora, "tot i ser una mica macabre, fa gràcia". "Una tonteria que acaba sent important", afegeix. De fet, llibre està farcit de moments pròxims a l’humor que, segons Climent, no estan buscats, sinó que provenen directament de coses en les quals "es fixa" i acaba "plasmant" a la novel·la.