24
de novembre
del
2023
Actualitzat
a les
12:45h
El Departament de Justícia, Drets i Memòria potenciarà la justícia restaurativa amb un pla pilot a Tarragona i les Terres de l'Ebre que s'activarà el 2024. Per aquest motiu, el pressupost augmenta en més d'un milió d'euros, fet que permetrà incorporar més professionals, que passaran de 20 a 33.
El pla es fa per avançar en la universalització del servei i s'ha anunciat en l'acte institucional fet al Palau de la Generalitat per commemorar els 25 anys del servei de justícia restaurativa a Catalunya.
Segons dades del Departament, més de 4.000 persones passen cada any per un procés de justícia restaurativa a Catalunya, i en el 62% dels casos el procés acaba amb un acord satisfactori i reparador.
La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ha defensat l'aposta per a la justícia restaurativa, que ha de ser "la resposta habitual davant el delicte i no pas l'excepció". "El model que defensem fa que la ciutadania sigui protagonista dels seus propis conflictes, amb capacitat plena de participar en les solucions mitjançant el diàleg, el respecte, l'empatia i l'acord", ha afegit.
La consellera també ha destacat raons d'eficàcia i eficiència: "Més cultura restaurativa vol dir més capacitat per prevenir i solucionar els conflictes i, per tant, unes cotes més altes de convivència i seguretat ciutadana". D'altra banda, ha afirmat, també vol dir "menys judicialització dels conflictes i més agilitat als jutjats del país".
Els processos de justícia restaurativa s'activen a petició dels òrgans judicials, o bé de les parts implicades en el conflicte o els advocats. Es pot plantejar en qualsevol moment del procediment penal: en fase d'instrucció, d'enjudiciament i també d'execució, quan la persona compleix una pena de presó o una mesura penal alternativa.
L'objectiu és aconseguir la reparació adequada del dany causat i la solució del conflicte, des d'una perspectiva justa i equilibrada als interessos d'ambdues parts. Per això, aquest tipus de processos no són viables quan poden comportar un risc per a la seguretat de la víctima o hi ha perill de causar nous perjudicis materials o morals.
Per potenciar el servei, el Departament —que treballa en l'estratègia 2030— farà un salt qualitatiu després de 25 anys i començarà amb el pla pilot a Tarragona i les Terres de l'Ebre. En paral·lel a l'experiència pilot, s'iniciarà una campanya de sensibilització per al conjunt de la població, però també per als operadors jurídics.
Tot i això, segons dades del Departament la majoria dels processos de justícia restaurativa acaben amb un acord satisfactori. És el cas del 62,79% dels processos finalitzats l'any 2022 a Catalunya. Aquests acords poden ser econòmics (restitució amb diners), morals (disculpes), de realització d'una tasca concreta, materials (reparació dels danys) o relacionals (ajuda per restaurar les relacions socials entre les parts).
En total, 4.064 persones van passar per un procés de justícia restaurativa a Catalunya, l'any 2022. D'aquestes, el 49% (2.009) eren part denunciada o victimaris, mentre que un 51% (2.080) eren denunciants o víctimes. La durada d'un procediment de justícia restaurativa se situa en els 60 dies de mitjana.
A banda, també s'ha dut a terme una altra metodologia restaurativa: les entrevistes reparadores a les víctimes. L'objectiu d'aquestes entrevistes és acompanyar la víctima i escoltar-la per conèixer les seves necessitats. L'any 2022 s'han dut a terme 310 entrevistes reparadores, que corresponen al 23,43 % dels processos.
Durant els primers anys, aquest programa es va aplicar, com a experiència pilot, en un nombre determinat de jutjats. Després, atès l'èxit de l'experiència, es va oferir a un sector més ampli, en constatar que el programa era i és una eina eficaç per abordar el conflicte entre les parts i donar-li solució mitjançant acords assumits lliurement, la qual cosa aconsegueix els objectius de la reparació.
El pla es fa per avançar en la universalització del servei i s'ha anunciat en l'acte institucional fet al Palau de la Generalitat per commemorar els 25 anys del servei de justícia restaurativa a Catalunya.
Segons dades del Departament, més de 4.000 persones passen cada any per un procés de justícia restaurativa a Catalunya, i en el 62% dels casos el procés acaba amb un acord satisfactori i reparador.
Procés de diàleg i comunicació entre la persona investigada i la víctima
El Programa de justícia restaurativa és un servei que ofereix la Direcció General d'Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil, en què, a través d'un procés confidencial de diàleg i comunicació conduït per un facilitador —un professional imparcial—, participen de manera voluntària la persona investigada o penada per un delicte i la víctima o la persona perjudicada.La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ha defensat l'aposta per a la justícia restaurativa, que ha de ser "la resposta habitual davant el delicte i no pas l'excepció". "El model que defensem fa que la ciutadania sigui protagonista dels seus propis conflictes, amb capacitat plena de participar en les solucions mitjançant el diàleg, el respecte, l'empatia i l'acord", ha afegit.
La consellera també ha destacat raons d'eficàcia i eficiència: "Més cultura restaurativa vol dir més capacitat per prevenir i solucionar els conflictes i, per tant, unes cotes més altes de convivència i seguretat ciutadana". D'altra banda, ha afirmat, també vol dir "menys judicialització dels conflictes i més agilitat als jutjats del país".
Objectiu: reparar el dany causat
La justícia restaurativa se centra a reparar el dany causat a les persones víctimes d'un delicte i és un complement o una alternativa al procés judicial tradicional per atendre prioritàriament la protecció de la víctima i dotar-la de protagonisme, i restablir la pau social a través del diàleg entre els afectats.Els processos de justícia restaurativa s'activen a petició dels òrgans judicials, o bé de les parts implicades en el conflicte o els advocats. Es pot plantejar en qualsevol moment del procediment penal: en fase d'instrucció, d'enjudiciament i també d'execució, quan la persona compleix una pena de presó o una mesura penal alternativa.
L'objectiu és aconseguir la reparació adequada del dany causat i la solució del conflicte, des d'una perspectiva justa i equilibrada als interessos d'ambdues parts. Per això, aquest tipus de processos no són viables quan poden comportar un risc per a la seguretat de la víctima o hi ha perill de causar nous perjudicis materials o morals.
Per potenciar el servei, el Departament —que treballa en l'estratègia 2030— farà un salt qualitatiu després de 25 anys i començarà amb el pla pilot a Tarragona i les Terres de l'Ebre. En paral·lel a l'experiència pilot, s'iniciarà una campanya de sensibilització per al conjunt de la població, però també per als operadors jurídics.
Acord satisfactori en més del 60 % dels processos
Segons la directora general d'Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil, Gisela Torns, el que més valoren les parts que intervenen en un procés de justícia restaurativa és l'espai d'escolta i de diàleg "lliure d'etiquetes". Les trobades són, segons el Departament, una eina "poderosíssima" de reparació per a la víctima. Per això, més enllà dels acords entre les parts, hi ha processos restauratius satisfactoris que no obligatòriament han d'acabar en acords.Tot i això, segons dades del Departament la majoria dels processos de justícia restaurativa acaben amb un acord satisfactori. És el cas del 62,79% dels processos finalitzats l'any 2022 a Catalunya. Aquests acords poden ser econòmics (restitució amb diners), morals (disculpes), de realització d'una tasca concreta, materials (reparació dels danys) o relacionals (ajuda per restaurar les relacions socials entre les parts).
En total, 4.064 persones van passar per un procés de justícia restaurativa a Catalunya, l'any 2022. D'aquestes, el 49% (2.009) eren part denunciada o victimaris, mentre que un 51% (2.080) eren denunciants o víctimes. La durada d'un procediment de justícia restaurativa se situa en els 60 dies de mitjana.
A banda, també s'ha dut a terme una altra metodologia restaurativa: les entrevistes reparadores a les víctimes. L'objectiu d'aquestes entrevistes és acompanyar la víctima i escoltar-la per conèixer les seves necessitats. L'any 2022 s'han dut a terme 310 entrevistes reparadores, que corresponen al 23,43 % dels processos.
25 anys de justícia restaurativa
La justícia restaurativa ha tingut un llarg recorregut a Catalunya. L'any 1998, el Departament de Justícia va iniciar, com a experiència pionera a l'Estat espanyol, el Programa pilot de mediació i reparació en la jurisdicció penal.Durant els primers anys, aquest programa es va aplicar, com a experiència pilot, en un nombre determinat de jutjats. Després, atès l'èxit de l'experiència, es va oferir a un sector més ampli, en constatar que el programa era i és una eina eficaç per abordar el conflicte entre les parts i donar-li solució mitjançant acords assumits lliurement, la qual cosa aconsegueix els objectius de la reparació.