20
de maig
del
2023
Eva Miguel (Saragossa, 1985) lidera la llista municipal de la CUP de Tarragona per primera vegada. Miguel, llicenciada en Història i doctorada en Arqueologia, va ser la número 2 cupaire en les eleccions municipals del 2019, sent escollida consellera. El juny de 2021 va passar a formar part del govern de la ciutat després del pacte amb l'alcalde Ricomà i Junts per Tarragona.
En els dos darrers anys, ha estat la cinquena tinent d'alcalde i s'ha encarregat de gestionar les àrees d'Habitatge i Medi Ambient del consistori tarragoní. Aquest mes de maig entoma el repte de liderar la llista de la CUP de Tarragona, amb l'objectiu de mantenir "la presència de veritable esquerra real i combativa" a l'Ajuntament.
Cal recordar que l'any 2019, la CUP de Tarragona va obtenir dues regidores, després d'aconseguir 3.615 vots, el 6,35%. D'aquesta manera, les anticapitalistes igualaven els dos representants dels comicis de 2015.
- Hem trencat el mantra que deia que la CUP està molt còmode a l'oposició i que no s'atreveix a assumir responsabilitats. I hem demostrat també que, tot i ser minoria en un govern en minoria, és important la nostra representació, perquè si no fos per nosaltres, moltes de les polítiques municipals no haurien anat cap a l'esquerra.
Hem demostrat que podem incidir, tot i ser poques, i hem pogut capgirar la manera d'entendre l'habitatge, la cultura, els serveis socials i el medi ambient.
- Estar governant pot suposar un desgast electoral?
- Quan vam estar a l'oposició, en els dos primers anys, vam condicionar el govern municipal per posar partides, amb nom i cognoms, en qüestions que per a nosaltres eren cabdals. Però no va ser fins que nosaltres vam estar a govern —amb les regidories d'Habitatge, Medi Ambient, Serveis Socials i Cultura— que ens van executar moltes d'aquestes partides.
No hi ha desgast, perquè només han estat dos anys i han quedat moltes coses encarrilades. Per això necessitem ser-hi fortes, per garantir que es continuï aquest camí que hem encetat i que cap altre partit les tiri a terra.
- Han fet bandera de l'habitatge i la problemàtica existent en aquest àmbit.
- Durant dècades l'habitatge no s'ha entès des de la perspectiva social ni s'hi ha treballat. Nosaltres hem utilitzat les eines que dona el mateix sistema, com és l'adquisició d'habitatge per ampliar el parc públic mitjançant el dret de tanteig i retracte. És un mecanisme existent des del 2015 i que el PSC només va fer servir un cop i perquè la CUP vam insistir des de l'oposició.
Tot l'habitatge social que van construir els socialistes era de venda, una protecció oficial que caducarà, amb una sèrie d'habitatges que perdrem i que deixaran de formar part del parc públic. Nosaltres, en aquest sentit, hem començat un canvi que no s'ha de perdre i és que tots aquests habitatges que hem adquirit han de ser de lloguer social perquè no marxin mai de l'ens públic.
- Davant de la triple crisi que estem patint en l'àmbit social, econòmic i mediambiental, creiem que no s'entendria que no entréssim en força. És indispensable garantir la presència de la veritable esquerra real i combativa que és la CUP.
Nosaltres som aquelles que donem veu a aquells sense veu, i per això és indispensable que, per a poder incidir en els temes cabdals de la ciutat i també de país, la CUP sigui forta dintre de l'Ajuntament de Tarragona.
- Què ens juguem els tarragonins i tarragonines el pròxim 28 de maig?
- Les eleccions decidiran el consistori que redactarà el futur POUM i això implica debatre quin és el model de ciutat que volem desenvolupar en les pròximes dècades. Nosaltres posem en el debat polític aquesta dicotomia.
Volem un model de ciutat que doni resposta al context actual de canvi climàtic, d'emergència habitacional i a les necessitats reals de la major part de la població? O volem un model de ciutat que contribueixi a acontentar els interessos dels lobbies, dels promotors urbanístics i del sector turístic?
Aquest és el debat i jo crec que està quedant claríssim, davant de les manifestacions de tots els alcaldables, qui està en un bàndol i qui està en l'altre.
- L'anterior POUM va trigar una dècada a ser una realitat. El nou serà una realitat en el pròxim mandat?
- No hi ha una altra opció, perquè tenim uns terminis a nivell jurídic i no podem anar més enllà. Sembla que anem a correcuita, però estem fent les coses de la manera més diligent possible. També donem molt de pes i molta importància a tot el procés participatiu que altres partits sembla que ho estiguin menyspreant.
S'ha fet un procés participatiu a tots els barris i creiem que les conclusions són molt contundents i qualsevol planejament urbanístic que no respecti els resultats d'aquest procés participatiu, estarà fent un POUM que no respon a les necessitats de la major part de la població.
- Què s'ha de fer per què les grans runes del Banc d'Espanya o la Tabacalera deixin de ser-ho?
- Creiem que a Tarragona hi ha una mancança molt greu. Ens falta un full de ruta i tenir clar quines són les necessitats de cada barri de la ciutat. Hi ha una qüestió bàsica, que és la necessitat de fer un inventari, un catàleg, de tots aquests espais, tant de titularitat pública com privada, per saber on estan, en quin estat estan, i després obrir processos de participació ciutadana en cada barri per veure quines són les demandes que fan les veïnes i veïns.
En aquest àmbit lluitarem perquè es pugui redactar un Reglament de Consulta Ciutadana per tal que les veïnes participin de les decisions i que la seva opinió sigui vinculant. D'altra banda, sempre que s'ha decidit què fer en aquests equipaments, es parla d'anar cap al turisme.
- El mantra que diu que el turisme és riquesa és una mentida, perquè així ho diuen les dades. Lloret de Mar és el municipi de Catalunya més empobrit. Salou, quan més turistes ha rebut, és quan més baixa ha estat la renda familiar. Està clar per a qui suposa riquesa i no és per a la classe treballadora. El turisme acaba tenint un efecte nociu en la qualitat de l'espai públic i en matèria d'habitatge.
Tarragona té més habitatges d'ús turístic que d'ús social. I cal recordar que totes les rehabilitacions integrals d'edificis que s'han fet en els darrers anys han estat per a aquest ús turístic. Nosaltres proposem regular els pisos turístics, començant per una moratòria. Pel que fa als creuers queda claríssim que és un model obsolet.
- Per on ha de passar el desenvolupament econòmic de la ciutat?
- Nosaltres parlem de diversificar l'economia i acabar aquest monocultiu de dependència absoluta del turisme. No podem posar tots els ous a la mateixa cistella perquè no és sostenible. Hem d'obrir el ventall per explorar altres activitats econòmiques. Davant de la situació d'emergència climàtica hem de guanyar sobiranies i la sobirania alimentària no s'ha treballat prou.
Apostem per preservar l'Anella Verda, la blava i la groga. Quan parlem de l'anella groga ens referim a l'Horta Gran i al fet de potenciar tot el sector agrari. Volem generar un parc agrari a l'Horta Gran i començar a treballar en un banc de terres, dinamitzant tot aquest sector. També volem apostar per les activitats econòmiques que estiguin en el prisma de l'economia social i solidària.
Aquí s'inclouen espais de cotreball, obradors comunitaris i començar a treballar en projectes de mentoria amb el jovent perquè puguin agafar el relleu dels comerços tradicionals que no en tenen.
- Com es pot revertir el descens de població?
- Si agafem les dades, la pèrdua de població a Tarragona no és d'ara. Hi ha diferents pics de descens en mandats anteriors i que estan connectats amb increments desorbitats en el preu dels habitatges. No és normal, i això sí que és violència, que adquirir un habitatge arribi a costar 6 anys dels nostres salaris.
Tampoc és de rebut que tinguem un parc tensat en matèria de lloguer que provoqui que la gent no pugui tenir projectes vitals. L'increment del preu del lloguer és el que expulsa la gent dels nostres barris. Per evitar-ho hem de garantir el dret a l'habitatge i revertir la degradació que hi ha en molts carrers, acompanyat dels serveis i equipaments necessaris.
- És Tarragona una ciutat segura?
- Nosaltres, quan parlem de seguretat, parlem de la seguretat de viure bé. I per poder viure bé cal tenir garantit el pa, el sostre i el treball. La gent que està comprant el discurs d'inseguretat, el que està fent és introduir el discurs d'odi que alimenta l'extrema dreta. Tarragona no és una ciutat insegura. I no ho és més que cap altra ciutat.
Evidentment, hi ha delictes que s'han de perseguir, però aquests delictes estan tipificats en el Codi Penal i no són nous ni són aliens de la seguretat. Insistim en la seguretat de viure bé, que les persones racialitzades, les persones del col·lectiu LGTBIQ+, les dones, puguin sortir al carrer sense que l'extrema dreta les ataqui.
Això implica també un urbanisme fet des d'una perspectiva feminista i tenir comunitats fortes. I controlar que no es contamini la informació amb discursos buits de contingut, que no es recolzen en cap dada i que són eslògans completament sensacionalistes.
- El nou contracte és la solució a la neteja de Tarragona?
- A Tarragona el negoci de la brossa fa pudor i que portem massa anys acceptant aquesta situació. Estem contentes que ERC s'hagi autoesmenat perquè recordem que la pròrroga de l'actual contracte que es va aprovar al 2010 i Esquerra Republicana va votar a favor. El nou contracte el que fa és fiscalitzar que es compleixi el servei i que només es pagarà pel servei prestat.
Nosaltres sempre hem estat fermes defensores que la solució passava per la internalització del servei de neteja, però aquí el problema ha estat que els partits que han governat no tenien intenció de fer-ho. Amb el nou contracte es donen les passes perquè, de manera paulatina, sigui viable aquesta internalització.
- Tarragona ha patit durant molts anys un maltractament per part dels partits quant a la cultura, en la manera de gestionar la plantilla de l'Ajuntament. A més, les polítiques municipals s'han fet a còpia de generar bolets sense un discurs coherent, alimentant xarxes clientelars que, independent del moment i del govern, apostaven per beneficiar una sèrie de sectors.
Nosaltres, aquest mandat, hem començat a posar en solfa la necessitat d'un pla municipal de cultura. Hem començat amb un pla d'acció que ha estat participat, hem fet diferents sessions obertes a col·lectius, per temes concrets de la programació, perquè entenem que la programació cultural no ha de decidir-se de manera jeràrquica sinó que ha de ser de manera comunitària.
Hem posat noms i cognoms a partides per invertir en els nostres teatres. Hem començat a posar en solfa les biblioteques, que tenim un dèficit brutal. I nosaltres posem molt en valor dos fets: l'obertura de l'Antic Ajuntament, que no para de tenir activitat, i l'obertura d'un mòdul de la Tabacalera, un primer pas per començar a conquerir espais.
- Quins serien els següents passos?
- Creiem que encara hi ha molta feina a fer. Les entitats han de tenir espais, donar a conèixer tota la feina cultural que es fa a la ciutat, hem de ser trampolí perquè la cultura es projecti i que arribin propostes noves. I apostem per una Escola Municipal de Teatre, perquè tenim molta història acumulada de referents en l'àmbit les arts escèniques.
- S'ha de simplificar l'administració municipal?
- L'administració és garantista, vetlla perquè tot es faci bé, però també és feixuga. Sí que és cert que necessitem trobar aquest equilibri entre el fet de ser garantista, però sense interrompre l'activitat. Nosaltres, això sí, apostem perquè absolutament tot sigui de manera participada, parlem d'aquesta radicalitat democràtica, de prendre les decisions.
Però fer això implica trobar els mecanismes i també fer un assaig o error perquè realment vagi tot de manera fluida.
- Mirant el 28M, esperen tornar a ser decisives en la confecció del nou govern?
- És molt important que la CUP entri forta i tingui la màxima representació possible perquè som la garantia que no es torni a desballestar la ciutat, que no es tornin a fer renúncies i que totes les polítiques que hem encetat durant aquests anys es consolidin.
Tenim clar que hem de plantar cara a la possible entrada de l'extrema dreta i som l'única formació que podem garantir, sense dir mentides, que no pactarem amb el 155 i que batallarem perquè la llista d'Inipro no torni a governar.
En els dos darrers anys, ha estat la cinquena tinent d'alcalde i s'ha encarregat de gestionar les àrees d'Habitatge i Medi Ambient del consistori tarragoní. Aquest mes de maig entoma el repte de liderar la llista de la CUP de Tarragona, amb l'objectiu de mantenir "la presència de veritable esquerra real i combativa" a l'Ajuntament.
Cal recordar que l'any 2019, la CUP de Tarragona va obtenir dues regidores, després d'aconseguir 3.615 vots, el 6,35%. D'aquesta manera, les anticapitalistes igualaven els dos representants dels comicis de 2015.
"Hem capgirat la manera d'entendre l'habitatge, la cultura, els serveis socials i el medi ambient"
- Quina valoració fa de la primera experiència de la CUP en el govern municipal de Tarragona?- Hem trencat el mantra que deia que la CUP està molt còmode a l'oposició i que no s'atreveix a assumir responsabilitats. I hem demostrat també que, tot i ser minoria en un govern en minoria, és important la nostra representació, perquè si no fos per nosaltres, moltes de les polítiques municipals no haurien anat cap a l'esquerra.
Hem demostrat que podem incidir, tot i ser poques, i hem pogut capgirar la manera d'entendre l'habitatge, la cultura, els serveis socials i el medi ambient.
"Tenim clar que hem de plantar cara a la possible entrada de l'extrema dreta"
- Estar governant pot suposar un desgast electoral?
- Quan vam estar a l'oposició, en els dos primers anys, vam condicionar el govern municipal per posar partides, amb nom i cognoms, en qüestions que per a nosaltres eren cabdals. Però no va ser fins que nosaltres vam estar a govern —amb les regidories d'Habitatge, Medi Ambient, Serveis Socials i Cultura— que ens van executar moltes d'aquestes partides.
No hi ha desgast, perquè només han estat dos anys i han quedat moltes coses encarrilades. Per això necessitem ser-hi fortes, per garantir que es continuï aquest camí que hem encetat i que cap altre partit les tiri a terra.
- Han fet bandera de l'habitatge i la problemàtica existent en aquest àmbit.
- Durant dècades l'habitatge no s'ha entès des de la perspectiva social ni s'hi ha treballat. Nosaltres hem utilitzat les eines que dona el mateix sistema, com és l'adquisició d'habitatge per ampliar el parc públic mitjançant el dret de tanteig i retracte. És un mecanisme existent des del 2015 i que el PSC només va fer servir un cop i perquè la CUP vam insistir des de l'oposició.
Tot l'habitatge social que van construir els socialistes era de venda, una protecció oficial que caducarà, amb una sèrie d'habitatges que perdrem i que deixaran de formar part del parc públic. Nosaltres, en aquest sentit, hem començat un canvi que no s'ha de perdre i és que tots aquests habitatges que hem adquirit han de ser de lloguer social perquè no marxin mai de l'ens públic.
"El 28M ens juguem el model de ciutat que volem desenvolupar en les pròximes dècades"
- En una situació complicada com l'actual, és necessari que la CUP tingui representació en el pròxim mandat?- Davant de la triple crisi que estem patint en l'àmbit social, econòmic i mediambiental, creiem que no s'entendria que no entréssim en força. És indispensable garantir la presència de la veritable esquerra real i combativa que és la CUP.
Eva Miguel i Gemma Vendrell són les números 1 i 2 de la llista de la CUP de Tarragona. Foto: Cedida
Nosaltres som aquelles que donem veu a aquells sense veu, i per això és indispensable que, per a poder incidir en els temes cabdals de la ciutat i també de país, la CUP sigui forta dintre de l'Ajuntament de Tarragona.
- Què ens juguem els tarragonins i tarragonines el pròxim 28 de maig?
- Les eleccions decidiran el consistori que redactarà el futur POUM i això implica debatre quin és el model de ciutat que volem desenvolupar en les pròximes dècades. Nosaltres posem en el debat polític aquesta dicotomia.
Volem un model de ciutat que doni resposta al context actual de canvi climàtic, d'emergència habitacional i a les necessitats reals de la major part de la població? O volem un model de ciutat que contribueixi a acontentar els interessos dels lobbies, dels promotors urbanístics i del sector turístic?
Aquest és el debat i jo crec que està quedant claríssim, davant de les manifestacions de tots els alcaldables, qui està en un bàndol i qui està en l'altre.
"El mantra que diu que el turisme és riquesa és una mentida, perquè així ho diuen les dades"
- L'anterior POUM va trigar una dècada a ser una realitat. El nou serà una realitat en el pròxim mandat?
- No hi ha una altra opció, perquè tenim uns terminis a nivell jurídic i no podem anar més enllà. Sembla que anem a correcuita, però estem fent les coses de la manera més diligent possible. També donem molt de pes i molta importància a tot el procés participatiu que altres partits sembla que ho estiguin menyspreant.
S'ha fet un procés participatiu a tots els barris i creiem que les conclusions són molt contundents i qualsevol planejament urbanístic que no respecti els resultats d'aquest procés participatiu, estarà fent un POUM que no respon a les necessitats de la major part de la població.
- Què s'ha de fer per què les grans runes del Banc d'Espanya o la Tabacalera deixin de ser-ho?
- Creiem que a Tarragona hi ha una mancança molt greu. Ens falta un full de ruta i tenir clar quines són les necessitats de cada barri de la ciutat. Hi ha una qüestió bàsica, que és la necessitat de fer un inventari, un catàleg, de tots aquests espais, tant de titularitat pública com privada, per saber on estan, en quin estat estan, i després obrir processos de participació ciutadana en cada barri per veure quines són les demandes que fan les veïnes i veïns.
En aquest àmbit lluitarem perquè es pugui redactar un Reglament de Consulta Ciutadana per tal que les veïnes participin de les decisions i que la seva opinió sigui vinculant. D'altra banda, sempre que s'ha decidit què fer en aquests equipaments, es parla d'anar cap al turisme.
"El turisme acaba tenint un efecte nociu en la qualitat de l'espai públic i en matèria d'habitatge"
- Precisament, el turisme és un tema que està en ple debat. Quina posició defensen des de la CUP?- El mantra que diu que el turisme és riquesa és una mentida, perquè així ho diuen les dades. Lloret de Mar és el municipi de Catalunya més empobrit. Salou, quan més turistes ha rebut, és quan més baixa ha estat la renda familiar. Està clar per a qui suposa riquesa i no és per a la classe treballadora. El turisme acaba tenint un efecte nociu en la qualitat de l'espai públic i en matèria d'habitatge.
Tarragona té més habitatges d'ús turístic que d'ús social. I cal recordar que totes les rehabilitacions integrals d'edificis que s'han fet en els darrers anys han estat per a aquest ús turístic. Nosaltres proposem regular els pisos turístics, començant per una moratòria. Pel que fa als creuers queda claríssim que és un model obsolet.
- Per on ha de passar el desenvolupament econòmic de la ciutat?
- Nosaltres parlem de diversificar l'economia i acabar aquest monocultiu de dependència absoluta del turisme. No podem posar tots els ous a la mateixa cistella perquè no és sostenible. Hem d'obrir el ventall per explorar altres activitats econòmiques. Davant de la situació d'emergència climàtica hem de guanyar sobiranies i la sobirania alimentària no s'ha treballat prou.
Apostem per preservar l'Anella Verda, la blava i la groga. Quan parlem de l'anella groga ens referim a l'Horta Gran i al fet de potenciar tot el sector agrari. Volem generar un parc agrari a l'Horta Gran i començar a treballar en un banc de terres, dinamitzant tot aquest sector. També volem apostar per les activitats econòmiques que estiguin en el prisma de l'economia social i solidària.
Aquí s'inclouen espais de cotreball, obradors comunitaris i començar a treballar en projectes de mentoria amb el jovent perquè puguin agafar el relleu dels comerços tradicionals que no en tenen.
- Com es pot revertir el descens de població?
- Si agafem les dades, la pèrdua de població a Tarragona no és d'ara. Hi ha diferents pics de descens en mandats anteriors i que estan connectats amb increments desorbitats en el preu dels habitatges. No és normal, i això sí que és violència, que adquirir un habitatge arribi a costar 6 anys dels nostres salaris.
Tampoc és de rebut que tinguem un parc tensat en matèria de lloguer que provoqui que la gent no pugui tenir projectes vitals. L'increment del preu del lloguer és el que expulsa la gent dels nostres barris. Per evitar-ho hem de garantir el dret a l'habitatge i revertir la degradació que hi ha en molts carrers, acompanyat dels serveis i equipaments necessaris.
"Hem trencat el mantra que deia que la CUP està molt còmode a l'oposició i que no s'atreveix a assumir responsabilitats"
- És Tarragona una ciutat segura?
- Nosaltres, quan parlem de seguretat, parlem de la seguretat de viure bé. I per poder viure bé cal tenir garantit el pa, el sostre i el treball. La gent que està comprant el discurs d'inseguretat, el que està fent és introduir el discurs d'odi que alimenta l'extrema dreta. Tarragona no és una ciutat insegura. I no ho és més que cap altra ciutat.
Evidentment, hi ha delictes que s'han de perseguir, però aquests delictes estan tipificats en el Codi Penal i no són nous ni són aliens de la seguretat. Insistim en la seguretat de viure bé, que les persones racialitzades, les persones del col·lectiu LGTBIQ+, les dones, puguin sortir al carrer sense que l'extrema dreta les ataqui.
Això implica també un urbanisme fet des d'una perspectiva feminista i tenir comunitats fortes. I controlar que no es contamini la informació amb discursos buits de contingut, que no es recolzen en cap dada i que són eslògans completament sensacionalistes.
- El nou contracte és la solució a la neteja de Tarragona?
- A Tarragona el negoci de la brossa fa pudor i que portem massa anys acceptant aquesta situació. Estem contentes que ERC s'hagi autoesmenat perquè recordem que la pròrroga de l'actual contracte que es va aprovar al 2010 i Esquerra Republicana va votar a favor. El nou contracte el que fa és fiscalitzar que es compleixi el servei i que només es pagarà pel servei prestat.
Nosaltres sempre hem estat fermes defensores que la solució passava per la internalització del servei de neteja, però aquí el problema ha estat que els partits que han governat no tenien intenció de fer-ho. Amb el nou contracte es donen les passes perquè, de manera paulatina, sigui viable aquesta internalització.
"Som la garantia que totes les polítiques que hem encetat durant aquests anys es consolidin"
- Quina salut té la cultura tarragonina?- Tarragona ha patit durant molts anys un maltractament per part dels partits quant a la cultura, en la manera de gestionar la plantilla de l'Ajuntament. A més, les polítiques municipals s'han fet a còpia de generar bolets sense un discurs coherent, alimentant xarxes clientelars que, independent del moment i del govern, apostaven per beneficiar una sèrie de sectors.
La CUP de Tarragona ha presentat diverses propostes aquest dimarts. Foto: TarragonaDigital
Nosaltres, aquest mandat, hem començat a posar en solfa la necessitat d'un pla municipal de cultura. Hem començat amb un pla d'acció que ha estat participat, hem fet diferents sessions obertes a col·lectius, per temes concrets de la programació, perquè entenem que la programació cultural no ha de decidir-se de manera jeràrquica sinó que ha de ser de manera comunitària.
Hem posat noms i cognoms a partides per invertir en els nostres teatres. Hem començat a posar en solfa les biblioteques, que tenim un dèficit brutal. I nosaltres posem molt en valor dos fets: l'obertura de l'Antic Ajuntament, que no para de tenir activitat, i l'obertura d'un mòdul de la Tabacalera, un primer pas per començar a conquerir espais.
- Quins serien els següents passos?
- Creiem que encara hi ha molta feina a fer. Les entitats han de tenir espais, donar a conèixer tota la feina cultural que es fa a la ciutat, hem de ser trampolí perquè la cultura es projecti i que arribin propostes noves. I apostem per una Escola Municipal de Teatre, perquè tenim molta història acumulada de referents en l'àmbit les arts escèniques.
- S'ha de simplificar l'administració municipal?
- L'administració és garantista, vetlla perquè tot es faci bé, però també és feixuga. Sí que és cert que necessitem trobar aquest equilibri entre el fet de ser garantista, però sense interrompre l'activitat. Nosaltres, això sí, apostem perquè absolutament tot sigui de manera participada, parlem d'aquesta radicalitat democràtica, de prendre les decisions.
Però fer això implica trobar els mecanismes i també fer un assaig o error perquè realment vagi tot de manera fluida.
- Mirant el 28M, esperen tornar a ser decisives en la confecció del nou govern?
- És molt important que la CUP entri forta i tingui la màxima representació possible perquè som la garantia que no es torni a desballestar la ciutat, que no es tornin a fer renúncies i que totes les polítiques que hem encetat durant aquests anys es consolidin.
Tenim clar que hem de plantar cara a la possible entrada de l'extrema dreta i som l'única formació que podem garantir, sense dir mentides, que no pactarem amb el 155 i que batallarem perquè la llista d'Inipro no torni a governar.