El
Priorat és la comarca amb més municipis que han
perdut població des de l'esclat de la
pandèmia, segons dades
d'Idescat. Entre els factors que han provocat aquesta situació s'hi troba
l'envelliment dels
habitants i la
manca de parc
immobiliari, tant en venda com en
lloguer.
A les portes dels comicis municipals, les
candidatures que opten a governar plantegen
rehabilitar habitatges en mal estat per destinar-los a
lloguer social i
retenir jovent al poble, com és el cas de
Riudecanyes o la
Torre de
Fontaubella. D'altra banda, entitats com
Prioritat demanen als futurs Ajuntaments crear un marc comú que
reguli el
lloguer turístic i alhora, apostar per mesures que diversifiquin l'activitat econòmica de la comarca per
evitar el
despoblament.
En termes generals, totes les comarques del Camp de
Tarragona han
guanyat habitants en el període 2020-2022, mentre que a les Terres de
l'Ebre s'ha registrat una
pèrdua de
població a la Terra Alta. Les
segones residències en municipis petits que només s'ocupen de forma temporal, el parc immobiliari destinat únicament a
lloguer turístic per la rendibilitat econòmica que ofereixen als propietaris i les
cases que requereixen una
rehabilitació per entrar-hi a viure condicionen el
repoblament.
En són un exemple pobles com
Torroja del Priorat (Priorat), que ha patit una
davallada del 7,2% d'habitants,
Renau (Tarragonès) amb un 6,17% menys de població o la Galera (Montsià), que ha patit una caiguda de la demografia del 4,89%.
'Fuga' del jovent
El segon municipi prioratí que ha patit una
davallada més accentuada d'habitants després de la pandèmia és la
Torre de
Fontaubella. El gener de 2022, s'hi comptabilitzaven 125 persones. Una de les famílies que hi vivien i treballaven era la de la Pilar Mas, qui regentava el 'Cafè', un bar que combinava negoci i habitatge en un mateix
edifici.
La
pujada del
lloguer del local va fer que declinessin seguir al capdavant de la
concessió després de deu anys. En aquest punt, Mas va tornar al
mercat laboral en un restaurant de
Falset, però trobar on viure va ser més complicat. Actualment viu a casa dels seus pares, residents al poble. "A la Torre no hi ha cases de lloguer, és molt
difícil. L'única opció que teníem era anar a casa els pares o casa els sogres, que tenen 90 anys", lamenta.
Després de mesos
buscant un
relleu, finalment és la família de la Mònica València qui ha reobert el
negoci. Tot i viure a Marçà, reconeix que el fet de comptar amb un
habitatge damunt del bar facilita la seva feina. "Tenim
casa pròpia, però aquesta ens anirà bé sobretot a l'estiu, quan hi hagi més
activitat, per poder dutxar-nos o descansar" relata.
Falta d'habitatge de lloguer
En el
cens d'habitatge fet fa un parell d'anys, el consistori va comptabilitzar que només el 43% del
parc immobiliari del poble correspon a habitatge de
primera residència. El 49% són cases de segona residència, mentre que el 8% restant són
corrals i
terrenys sense edificacions. L'oferta de
lloguer és
nul·la, mentre que només dues cases es troben a la venda i tres més es troben buides i requereixen una
rehabilitació.
Els pobles volen evitar la fuga del jovent. Foto: Ariadna Escoda
Per
revertir aquesta
qüestió, el cap de llista de TDF-Amunt i actual alcalde Albert Sabaté proposa la
compra d'un
habitatge de tres plantes ubicat al carrer de les Flors per destinar-lo a
lloguer social. Per fer-ho, demanarien una
subvenció sobre
rehabilitació d'immobles que atorga la Diputació de Tarragona.
Paral·lelament, Sabaté insta a demanar a administracions superiors que redactin una normativa que encareixi els impostos per a aquells habitatges que estiguin desocupats la major part de l'any. "No es pot obligar a ningú a llogar o vendre, només es tracta de ser conscient que hi ha aquesta realitat. Si en algun moment, les famílies deixen de venir puntualment, cal que es plantegin com a mínim llogar-les", conclou.
Una solució conjunta per solucionar una problemàtica compartida
Al conjunt de la
comarca, l'increment de
l'oferta turística preocupa a
entitats com Prioritat. La vocal de l'organisme, Pilar Just, remarca la necessitat de regular la capacitat de la comarca d'absorbir el
turisme. "A escala municipal, es pot
regular el nombre
d'habitatges que cada població admet... però falta voluntat. Tot això se solucionarà si tenim un model turístic ben definit de comarca", subratlla. L'altre aspecte que segons Just ha de complementar les polítiques
d'habitatge i la promoció del
lloguer és la diversificació econòmica.
D'altra banda, la
ubicació de cada
municipi condiciona el seu
creixement o el despoblament, tal com assegura Just. "Cada poble té la seva idiosincràsia i depèn molt de les seves comunicacions de mobilitat. És molt diferent un
poble que estigui al costat de Reus o Móra d'Ebre que un que es trobi a tocar de Margalef, Torroja o la Vilella Alta. En aquests casos, els Ajuntaments haurien de posar sobre la taula
mesures específiques per
revertir aquesta
situació", assevera. Així, Just ha proposat la creació d'un marc comú per tal de treballar en una mateixa línia i plantejar
avantatges fiscals per fomentar la rehabilitació d'habitatges, com podria ser la bonificació de l'impost sobre
béns immobles.
Riudecanyes, el municipi del Baix Camp que ha crescut més des de la pandèmia
A l'altra cara de la moneda s'hi troba
Riudecanyes, al Baix Camp, que ha passat de tenir 1.146 habitants a principis del 2020 a 1.279 veïns en tres anys. Un dels nous
vilatans que ha passat a residir-hi és l'investigador Lluís Gómez, qui després d'una temporada a l'estranger, va tornar al poble i hi va obrir el
Coworking la Perxa. "Va venir bastant rodat, coneixem la persona que viu al pis de damunt i ens va comentar que
llogaven l'espai. Però si no hagués estat per això, ens hauria costat moltíssim. En general el
lloguer a
Riudecanyes està molt fotut", apunta. Gómez, que també resideix al poble, ha lamentat la situació en què es troben
cases del barri antic
buides i que queden fora del parc
immobiliari, especialment de lloguer.
Es tracta d'una tendència que
candidats com el d'ERC a Riudecanyes, Ernest Roigé, o Junts per Riudecanyes, Carlos Samarra, volen capgirar amb
polítiques d'habitatge que tenen alguns punts en comú. Els dos caps de llista coincideixen en
destinar un dels
pisos de l'Abadia, l'edifici recentment adquirit pel consistori, a
lloguer social. Els dos partits també comparteixen la visió de destinar altres espais de
l'immoble a usos públics, com ara una
biblioteca, un centre de dia per a gent gran o un
coworking.
Evitar el 'poble dormitori'
Un punt en què les dues
candidatures divergeixen és en l'ús que hauria de tenir
l'edifici també
municipal de Cal Bessó. Des d'ERC, la voluntat és
rehabilitar-lo i dividir-lo entre vuit i deu pisos "assequibles" per a joves, famílies monoparentals o persones que tingui necessitat. "Intentarem fer-ho d'una manera que no sigui costosa per a l'Ajuntament, buscar una promoció d'habitatge on hi hagi un win-win per a tothom. Després ens plantejarem si ha de ser un
lloguer, una
venda o com ha de ser", defensa Roigé. En canvi, Junts per Riudecanyes descarta l'opció que sigui l'Ajuntament qui se'n faci càrrec i ho justifica per l'elevat cost de
rehabilitació. Així, el partit optaria per trobar un grup inversor que vulgui posar a punt l'immoble i explotar-hi un
negoci.
Entre altres
promeses que porten a
programa, Carlos Samarra planteja fer un cens d'habitatge i crear una
borsa d'habitatge jove per als veïns del municipi menors de 35 anys que puguin demostrar un mínim de deu anys
empadronats a
Riudecanyes. Samarra considera que el poble "no hauria de créixer més" i, per contra, caldria "mantenir el jovent" per evitar convertir-se en un
poble dormitori i perdre "l'essència" del municipi. Per la seva part, Ernest Roigé apunta a la creació d'un cens
d'habitatges del centre per facilitar el
lloguer a noves
famílies, però també aposta per finalitzar i recepcionar les urbanitzacions ubicades als afores.