Sandra Guaita: «No som destructius cap a la feina del govern, però sí que som crítics»

Sandra Guaita Esteruelas és la cap de llista del PSC de Reus per a les eleccions municipals d'aquest diumenge. Nascuda el 1976 és llicenciada en Biologia per la Universitat de Barcelona i doctora en Ciències Experimentals i de la Salut per la Universitat Pompeu Fabra. Ha treballat en diferents centres universitaris i de recerca i sanitaris catalans i del Regne Unit. Ha assumit el primer lloc de la llista electoral després que qüestions personals portessin Andreu Martín, a qui s'havia confirmat, a renunciar-hi.

L'alcaldable socialista ja ha sigut regidora entre el 2011 i el 2021, quan va deixar l'Ajuntament de Reus després de ser elegida diputada al Congrés. A la cambra baixa és vicepresidenta primera de la comissió d'Indústria, Comerç i Turisme, portaveu adjunta a la comissió de Ciència, Innovació i Universitats i vocal a la de Transició Ecològica i Repte Demogràfic.

El seu pas per l'Ajuntament va començar, justament, quan Carles Pellicer va obtenir l'alcaldia per primera vegada. Aquell mandat va arribar a compartir grup municipal amb l'aleshores portaveu del PSC Teresa Pallarès, que va deixar el grup municipal i la militància al partit l'any següent, i que ara encapçala la llista de Junts per Reus. En aquestes eleccions, els socialistes s'han presentat a si mateixos com l'única alternativa realista a l'actual govern de Junts, ERC i Ara Reus.
 

Guaita assegura que el PSC no vol ser destructiu amb la planificació actual, però sí crític

—Quines han de ser les prioritats de l'Ajuntament Reus els pròxims quatre anys?
—Nosaltres tenim tres eixos principals dins del programa de govern, que pensem que són els eixos que han d'estructurar la nostra acció de govern després. El primordial són les polítiques cap a les persones, primer pel nostre ADN socialista, però també perquè és el que més et demana la ciutadania. Sobretot en l'àmbit de polítiques d'habitatge, polítiques de seguretat i polítiques de neteja i via pública, que és el que més ens demanen quan parlem amb els veïns i veïnes.

El segon eix on ens volem centrar és el de polítiques de ciència, innovació i economia, per tal que ens adonem que la ciutat sí que està funcionant, perquè els empresaris o la universitat funcionen, però que no tenim complicitats entre tots. Volem fer un eix dinamitzador de l'economia local, per exemple, i de fet, la universitat i les empreses tenen ganes de fer coses. I el tercer eix és el de medi ambient i sostenibilitat.

Primer pel medi ambient en si, perquè si no, ens carreguem el planeta. Però també creiem que és una oportunitat econòmica per a Reus i una necessitat, fins i tot en termes sanitaris, per a la nostra ciutadania. No és una ciutat altament contaminada, però és obvi que si tens més zones verdes a la ciutat i menys cotxes circulant, això afavoreix que la ciutadania tingui millor qualitat de vida.

"No som destructius cap a la feina que ha fet el govern, però sí que som crítics"

—Els últims anys s'han plantejat projectes, sobretot en urbanisme, com el del carrer Ample, la Hispània o el barri del Carme. Aposteu per executar-los i, si és així, amb quina prioritat?
—Nosaltres, per exemple, el tema del Carme, fa molts anys que ho vam reclamar, hi havia un pla de barris que ja contemplava això. En els últims pressupostos de la Generalitat vam aportar una esmena de dos milions d'euros justament pel tema del Carme, per tant, aquesta és una prioritat fonamental. Pel que fa a l'antiga Hispània i la resta de projectes, ja hem dit que no estem contents amb la política d'habitatge del govern.

És obvi que falta habitatge a Reus i totes les vides polítiques que portin habitatges que permetin lloguer social o assequible per la ciutadania, no hi hem estat mai en contra. De fet, potenciarem no tan sols les que ha fet el govern, sinó aquelles que nosaltres puguem tirar endavant. No som destructius cap a la feina que ha fet el govern, però sí que som crítics.

Aquells aspectes que la ciutadania troba que són necessaris, que són útils i que s'havia començat bé la trajectòria, no farem marxa enrere. Simplement, tirarem enrere propostes concretes que considerem que no estan bé, i n'impulsarem d'altres que no s'han plantejat i considerem necessàries.
 

—Pel que fa a la manca d'habitatge, de quina manera voleu actuar-hi?
—Hem sigut molt crítics durant tot el mandat, i a l'última moció que vam presentar al ple ja vam dir que hi ha municipis que estan arribant a convenis de col·laboració amb entitats bancàries o amb la Sareb. No és l'única feina que s'ha de fer, però sí que és una feina que dona una resposta immediata a la urgència d'habitatge que tenen molts ciutadans de Reus. Són pisos que ja estan construïts, i a alguns només els cal una rehabilitació per donar resposta ràpida a les demandes de la ciutadania.

Després hi ha dos passos més; més a llarg termini, la construcció d'habitatge de lloguer social o de venda social. Però també ens plantegem quina resposta donem a la gent gran. Hi ha gent gran que ens diu que té un pis molt gran, perquè potser és una persona sola, i ja no té la necessitat de tenir un pis tan gran. Sense oblidar les necessitats de la gent jove.
 

La mobilitat, repte clau

—Precisament en les àrees de joventut i de gent gran, quines línies voleu seguir?
—La nostra gent gran pensem que ha de tenir un paper molt més actiu a la ciutat, no són la gent gran dels anys vint, que amb 60 ja es quedaven a casa. La gent gran és molt activa i vol tenir un envelliment actiu, i els has d'implicar en la ciutat. Per exemple, en política comercial o empresarial, hi ha molta gent gran que té un bagatge molt important, i que poden aportar molt, més enllà que aquestes persones estiguin jubilades.

"Volem captar i retenir talent, que no marxi de la nostra ciutat"

I el mateix passa amb la gent jove, que sí que tenim el Casal de Joves, però quan parlem amb entitats culturals, hi ha molt poca implicació de gent jove perquè no se senten interpel·lats. Deixant de banda el Seguici Festiu, on sí que hi ha més implicació de la joventut, en altres àmbits hem de trobar la manera que s'hi impliquin. I com fem també aquestes relacions intergeneracionals, que són molt valuoses.

Ens plantegem també com abordem les polítiques de salut; la gent jove té una demanda
en polítiques de salut mental i en altres polítiques molt importants, com ho abordem des de la política municipal més enllà que no sigui la nostra competència. A part d'això, accions més generals que impacten els dos sectors, com polítiques urbanístiques o de mobilitat. La gent jove té un tipus de mobilitat que és diferent, probablement, de la política de mobilitat d'altres sectors de la ciutadania.

I l'últim, les polítiques també d'emprenedoria o de trobar llocs de feina per la gent jove, per tal de captar i retenir talent i que no marxin de la nostra ciutat, perquè ja tenim talent a la ciutat. El que passa és que la gent jove moltes vegades marxa a Barcelona o altres llocs per poder exercir la seva vida laboral.

Estem a favor de la pacificació, però per fer-la en col·laboració amb els veïns i veïnes"

—En l'àmbit de la mobilitat s'ha començat a pacificar el tomb de ravals, s'han fet nous carrils bici i s'ha de posar en marxa un servei de bici pública, s'ha eliminat aparcament de superfície per plantejar-ne de soterrat... Creieu que és una línia d'actuació adequada, o voleu canviar-la?
—Tenim una normativa estatal i europea que marca que hem de tenir Zona de Baixes Emissions i, per tant, pacificar el trànsit, perquè garanteix una vida més saludable. Nosaltres considerem que el transport sostenible ha de ser una eina fonamental. La qüestió és si, en el cas, per exemple, dels carrils bici, s'han executat de manera adequada o no.

Pensem que s'ha de desenvolupar una xarxa de carrils bici de la ciutat i, de fet, quan el PSC governava ho va desenvolupar àmpliament, es va aturar després, i ara sembla que es torna a engegar. Nosaltres estem d'acord en fer-ne, però no estem d'acord en com s'han executat alguns d'aquests carrils. No cal ser gaire innovadors, només cal fixar-nos en aquelles ciutats on, tradicionalment, la bicicleta i el vehicle han conviscut pacíficament.

El que sí que tenim clar és que hi ha uns carrils bici que una persona que fa 20 anys que no agafa una bici, no l'agafarà perquè no se sentirà segura. I qui ha de fer servir el vehicle privat, també se sent insegur. I pel que fa a la pacificació, també hi estem a favor, però per fer-la en col·laboració amb els veïns i veïnes, si no, és quan es generen certes polèmiques.
 

— I pel que fa al cotxe, tenint en compte que vivim en una regió on és imprescindible per a un gruix important de la població, com plantegeu el fet de voler-lo eliminar d'algunes zones o almenys reduir-ne el trànsit?
—És evident que hem d'anar cap a una reducció de la mobilitat al centre de la ciutat, bàsicament per llei, però tu no pots treure la mobilitat als ciutadans de Reus si no els dones una alternativa. Nosaltres el que diem és que hem de reforçar el transport públic. Molta gent que viu a Barcelona, a Madrid, a Londres o a París, no té transport privat perquè el transport públic dona un servei molt ampli.

De transport públic hem d'augmentar les freqüències i les línies perquè arribi a tota la ciutat, i és evident que hi ha llocs on és més complicat que arribi, però has de buscar estratègies. Cap de les propostes que fem no diem que sigui fàcil i que en dos dies ho haurem arreglat, però hi has d'apostar, amb un projecte a mitjà o llarg termini per donar respostes. I, en segon lloc, has de potenciar que hi hagi usuaris de transport públic, perquè hi ha gent que no l'utilitza perquè no sap que potser li serviria.

Per això nosaltres hem fet dues propostes, la T-16 i la T-Hospital, que ja ho hem estudiat i no impacten econòmicament de manera excessiva a l'empresa. Per exemple, la T- Hospital; la majoria de gent que va en transport públic a l'hospital és gent gran, que ja no paga. I amb la T-16, es tracta d'acostumar la joventut a fer servir el transport públic, perquè probablement de grans ja en seran usuaris.

I també has de fer pàrquings dissuasius als afores de la ciutat. Ara n'hi ha dos que funcionen bastant bé, al costat de l'Institut Escola Pi del Burgar i al costat de les piscines municipals. Però són terrenys privats que aviat s'edificaran; quina és la planificació que té Reus per fer altres pàrquings dissuasius?, que nosaltres coneguem, cap. Hem de decidir a quins llocs els hem d'habilitar i fer que puguis arribar fins al centre amb transport públic.

I després, en el cas que es faci el tramvia, i òbviament nosaltres ho reclamarem, també ha de parar en aquests pàrquings. Es tracta de garantir que la gent pugui arribar fins a Reus, però que no hi circuli en cotxe, perquè per sort tenim una ciutat que és molt plana i molt concentrada.

"L'Ajuntament ha de facilitar la cerca d'empreses i la seva instal·lació"

 

Ciència i tecnologia com a motors econòmics

—Al principi heu comentat que un dels vostres eixos principals és el de ciència i tecnologia; quin paper pot jugar l'Ajuntament en aquests camps?
—Pot jugar molts papers; hi ha municipis molt més petits que Reus que tenen centres d'innovació brutals en els quals no tan sols treballen les empreses de dins del municipi, sinó que trauen talent. Nosaltres volem centrar-nos en dos tipus d'empresa, i no vol dir que no ho ampliem després, però nosaltres tenim una potència brutal en el tema agroalimentari, som un referent, i som referents també en l'àmbit TIC (tecnologies de la informació i la comunicació).

En aquests dos temes, l'Ajuntament pot col·laborar d'alguna manera?, sí, òbviament. Pot col·laborar fent de xarxa, facilitant que hi hagi empreses que s'instal·lin, per exemple, al Tecnoparc, on no hi ha gaires empreses. Òbviament, les empreses no vindran a la teva ciutat perquè tu decideixis que tens els terrenys i prou.
 

Els Ajuntaments que nosaltres coneixem que fan aquesta acció, busquen empreses activament. I com més empreses s'instal·len en el territori, més xarxa fas. Per tant, l'Ajuntament ha de facilitar la cerca d'empreses i la instal·lació de les empreses al teu territori.

Però podem fer altres coses, per exemple, moltes d'aquestes empreses ens diuen, "escolta, nosaltres ens volem instal·lar, però tenim fuga de talent o no podem captar talent". Com ajudes des de l'Ajuntament?, doncs no tan sols ajudant les empreses, sinó oferint formació. Hi ha molta manca d'FP dual (Formació Professional amb molt de pes de l'aprenentatge en una empresa).

Per què no reclamem que hi hagi un centre d'FP al Tecnoparc? Nosaltres ho hem reclamat diverses vegades en els àmbits de salut i nutrició i de les TIC. I això ho hem de fer en col·laboració amb les empreses del territori.

I, per altra banda, hi ha ciutats a Espanya que ja treballen basant-se en la ciència i la innovació, que són una xarxa de ciutats; vinculem-nos amb aquesta xarxa. Aquestes ciutats et poden donar bones pràctiques, et donen coneixement, el know-how que ja tenen ells i, per tant, impliquem-nos en aquesta xarxa, perquè aquesta xarxa a escala de l'Estat està implicada en la xarxa europea.

—Ha de ser la principal línia d'actuació en aquest àmbit?
—Nosaltres pensem que és una de les principals línies d'actuació. Òbviament, hi ha altres línies d'actuació, com per exemple el teixit comercial, que no el volem deixar perquè és a l'ADN reusenc. De fet, la proposta que vam fer de Redessa Com justament és per acompanyar els petits emprenedors per tal que es puguin instal·lar la nostra ciutat.

I com des de Redesa Com facilitem que hi hagi locals distribuïts per tota la ciutat. Nosaltres pensem que la figura de Tecno Redessa i el pol d'empreses que tenim allà és molt funcional, però també pensem que pot ser que tu tinguis locals comercials per Reus que siguin funcionals per a un determinat tipus de petit emprenedor.

—Pel que fa als equipaments municipals, s'han anunciat i projectat centres cívics i polilleugers entre altres; què creieu que falta, en matèria d'equipaments, a la ciutat?
—Quan vam ser al govern vam demostrar el què; els sis centres cívics que hi ha a la ciutat els vam fer nosaltres, les dues biblioteques municipals les vam fer nosaltres, gairebé tots els polilleugers els vam fer nosaltres... I els que s'han fet aquests mandats van ser projectats a la nostra època i nosaltres hem donat suport.
 

Pensem que tots els equipaments municipals són necessaris, i aquells que estan iniciant-se pensem que s'han de dur a terme, i que s'ha d'anar més enllà. Tenim equipaments a la ciutat que els ha comprat el govern municipal i estan tancats perquè no s'ha fet res durant molts anys. Per exemple parlo del Vapor Vell o la nau que ara s'ha comprat al Carrilet.

Al Carrilet es fa una proposta que nosaltres dubtem de la seva viabilitat, primer perquè els veïns no ho volen, és evident. I segon, perquè no hi ha un estudi de mobilitat i no tenim clar que allà pugui haver-hi un mercat, no tenim clar que puguin circular camions per descarregar allà. Nosaltres tenim propostes sobre què fer amb aquests equipaments, vinculades al teixit cultural de la ciutat.

I pel que fa a les biblioteques, quan governàvem vam fer aquestes dues, però la projecció era fer-ne quatre a la llarga, als quatre punts de la ciutat. I també pensem que falten CAP, a part del desdoblament del CAP Sant Pere, que ho hem dit per activa i per passiva. Quan es va fer el trasllat de l'hospital vell cap al nou, es va fer un pla de salut treballat amb la conselleria que deia que hi havia d'haver la projecció d'un CAP a la zona nord de la ciutat, per nombre d'habitants.

Per aconseguir això has d'anar a reclamar, si no, seràs l'últim de la llista. Igual que els instituts o escoles, com el que plantejava de l'FP dual, els has d'anar a reclamar a la Generalitat.

"No parlem de política, parlem de ciutat; si hi ha grans eixos comuns, podem parlar de què fem i com ho fem"

—Per acabar, quina política prendreu, a l'hora de pactar passades les eleccions municipals?
—Nosaltres anem a guanyar i a guanyar bé. El que posarem damunt de la taula és el nostre programa de govern, i en aquells punts estratègics en els quals estiguem d'acord i puguem treballar, seiem i parlem-ne. No ficarem línies vermelles en el sentit de... Bé, sí, la línia vermella, òbviament és Vox.

Per la resta, parlarem amb aquells partits que vegin la ciutat més o menys de la mateixa manera que la veiem nosaltres, i evidentment que hi haurà discrepàncies, però si a grans trets veiem la ciutat de la mateixa manera i tenim ganes de transformar-la i de rellançar-la una mica, perquè està una mica apagada per dir-ho suaument... Amb aquests partits que, a grans trets, veiem coses comunes que puguem tirar endavant, ens asseurem i parlarem.

Evidentment, tots sabem com van les coses, pots seure a parlar i al final no arribar a un acord, que és el que va passar el 2019. La nostra voluntat és de parlar amb aquells i aquelles que tinguin la ciutat damunt de la taula i que diguin "nosaltres treballem per la ciutat d'aquesta manera". Més enllà de línies polítiques, no parlem de política, parlem de ciutat; i si hi ha grans eixos que són comuns o que hi podem arribar a un acord, podem començar a parlar de què fem i com ho fem.