Persona gran sola que pensa

Soledat no volguda

És necessari crear mecanismes per donar a conèixer els circuits socials i evitar la exclusió i la vulneració dels drets de les persones grans

Tota la societat i els organismes municipals, estatals, comunitaris, comarcals, tenen un compromís amb les persones grans. És necessari crear mecanismes i realitzar un treball de continuïtat de promoció de factors socials, econòmics, mobilitat,informatius, de participació,cura de salut, accessibilitat, protecció e inclusió entre d’altres.

Per proximitat, en el Baix Penedès, existeixen 20.240 persones compreses en la franja d’edat dels 65 anys fins més enllà dels 85 anys i en la comarca del Tarragonès 42.914, una xifra a tenir molt en compte.

Aquesta pandèmia, ha fet palesa la fragilitat d’un sector i l’exclusió de les persones grans, com l’evidencia d’una soledat no volguda que ens porta a un aïllament amb conseqüències molt greus.

En plena segona onada de la Covid-19 és necessari i obligatori fer arribar totainformació a les persones grans, un tant per cent elevat desconeixen els circuits socials, a més, molta informació no s’adapta aquest col.lectiu, resulta ser molt dispersa el que acaba en una confusió i abandonament del fil conductor.

Treballem per una figura social o finestra única on les persones grans rebin tota la informació, atenció, recolzament telemàtic per gestions de salut, dependència, administratives, judicials,entre altres.

Tenim una xarxa de recursos( voluntariat, entitats, associacions... ) i d’actors socials (treballadors socials, educadors socials, integradors, etc) que hem de posar en valor, per la seva proximitat, gran professionalitat i gran vàlua. Però reiterem la necessitat de fer arribar aquesta informació social i de salut universal que doni cobertura a uns recursos socials, que hi tinguin accés totes les persones grans i afavoreixi una “ vellesa amb dignitat, de qualitat i que no posi en perill els seus drets “.


Comentaris