El projecte anunciat per recuperar l'activitat al Teatre Bravium de Reus no es farà. L'Arquebisbat de Tarragona, ha plantejat una nova proposta a l'Ajuntament de Reus que era «inassumible». Entre altres condicions exigia controlar que l'activitat de l'edifici no fos ofensiva per a la moral catòlica, a més de canviar els acords econòmics establerts.
Aquest dilluns, l'Ajuntament de Reus i la Diputació de Tarragona han comparegut en roda de premsa per explicar que les negociacions s'han trencat. Tot i que no s'hi ha acabat de tancar la porta definitivament, amb les pretensions actuals de l'Arquebisbat, el projecte no es farà. L'alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha exposat algunes de les condicions que l'Església vol establir per firmar l'acord i que s'haurien negat a negociar.
Al mes de novembre es va explicar que el Vaticà havia de donar llum verda a l'acord anunciat. Més d'un mes després de l'anunci, l'acord seguia pendent de firmar per part de l'Arquebisbat.
A la roda de premsa d'aquest dilluns s'ha preguntat a Pellicer si aquesta sèrie de clàusules inassumibles les exigia Roma o l'Arquebisbat de Tarragona. Ha sentenciat que «el Vaticà ja els asseguro jo que no, si em permeten la gosadia; el document no s'ha signat i no ha sortit d'aquí».
L'Arquebisbat incorpora condicions «inassumibles»
La primera és una «clàusula d'estil» que condicionaria qualsevol obra de teatre, concert, reunió o acte en general que es fes a l'edifici. Concretament per garantir que «siguin respectuosos amb el lloc i no siguin ofensius a la doctrina de l'Església catòlica». És a dir, que l'Arquebisbat revisi prèviament qualsevol activitat i tingui dret de vetar-la.
La proposta també redueix els 99 anys de cessió de l'edifici de l'acord anunciat a 50, però amb unes condicions econòmiques diferents. El projecte inicial deixava l'Arquebisbat com a titular de l'edifici, però l'Ajuntament com a beneficiari de l'ús de superfície. A canvi, era l'administració pública qui assumia els tres milions d'euros estimats per a les obres de rehabilitació.
El nou acord proposat per l'Església manté que és l'administració pública qui paga la rehabilitació, però canvia la manera com en pot fer ús. Estableix uns primers 25 anys d'ús gratuït per part de l'Ajuntament i de 25 anys més en els quals hauria de pagar lloguer. Un altre canvi introduït a les condicions inicial fa referència a l'espai reservat per a l'Arquebisbat.
A l'acord del novembre era una sala, la que es garantia per a ús eclesiàstic. La nova proposta parla de «disposar d'una planta sencera de l'edifici» perquè «no es considera viable compatibilitzar la convivència d'entitats tan diferents en un espai». «Tampoc es considera acceptable hipotecar durant un període tan extraordinari un ús tan limitat de les instal·lacions», afegeix la clàusula.
Tot i aquesta reserva d'espai, el document també estipula que serà l'Ajuntament qui es farà càrrec del manteniment de tot l'edifici. Pel que fa a l'ús, proposa que la segona planta es reservi a l'Arquebisbat i el consistori faci servir la planta baixa —on hi ha el teatre— i la primera. L'única despesa de la qual es faria càrrec l'Església, en aquest cas la Prioral, seria de l'adequació definitiva de la segona planta, com el mobiliari.
Una darrera exigència que s'ha destacat per part de Pellicer té a veure amb el nom. El document deixa clar que «el Centre Catòlic de Reus no és el Teatre Bravium». «S'ha de seguir anomenant Centre Catòlic de Reus», reafirma la proposta de l'Arquebisbat.
L'Ajuntament no pot accedir a les exigències
Aquest conjunt de condicions innegociables es consideren inassumibles per part de l'Ajuntament de Reus. Pellicer ha explicat que el control de l'activitat i com s'ajusta a la moral catòlica no es pot assumir «per temes ètics, hi ha una llibertat d'expressió que no podem coartar». Qualifica la mesura com «una frontera ètica que un Ajuntament no pot ni ha de traspassar».
Pel que fa a les condicions econòmiques, els primers 25 anys no s'ajusten al període d'amortització de la inversió feta per rehabilitar l'edifici. A més, però, l'Arquebisbat planteja aquest primer període amb la forma d'un comodat. El gerent de l'Ajuntament de Reus, Josep Solé, ha explicat que, jurídicament, aquesta fórmula no s'ajusta a la realitat de l'edifici.
«És més pròpia de deixar un bé en dipòsit per al seu manteniment i la seva custòdia», ha aclarit. «Estem parlant d'un immoble que no es deixa per la seva custòdia, sinó perquè hi hagi una inversió important», ha recordat. El segon període de 25 anys, segons l'Arquebisbat, s'ha d'establir amb forma de lloguer.
«No podem pagar un lloguer per un edifici que ja hem pagat assumint una rehabilitació de tres milions d'euros», ha sentenciat Pellicer. «I més quan hi hauria el lloguer més el manteniment de la segona planta», ha recordat. Tampoc pel que fa a les exigències d'espai, perquè «som una administració pública i no podem fer una reserva d'aquestes característiques».
Tot i els plantejaments de l'Església, Pellicer ha assegurat que «hem intentat reconduir la situació, però no ha sigut possible». La presidenta de la Diputació de Tarragona —i vicealcaldessa de Reus—, Noemí Llauradó, ha assegurat que «des del primer moment vam veure bé aquest projecte». Ha apuntat que la institució provincial no formava part del conveni entre l'Ajuntament i l'Arquebisbat.
Per contra havia treballat un pacte només amb el consistori per assumir una part de la inversió que, l'Ajuntament, havia acordat amb l'Església. És per això que s'havia reservat una partida de 375.000 euros per al 2023. Com a Diputació només es resta a l'espera que Reus faci definitiu el plantejament exposat aquest dilluns.
Quan se certifiqui la marxa enrere en el conveni anunciat per part de l'Arquebisbat, l'Ajuntament també destinarà la partida reservada a altres projectes. Segons ha afirmat Pellicer, però, se seguirà buscant una solució per a l'entitat Bravium Teatre.
L'acord del novembre, paper mullat
L'Arquebisbat va clausurar l'immoble d'urgència el març del 2021 a causa, segons va dir, del mal estat arquitectònic. El Bravium es va «exiliar» i va recuperar l'activitat un temps després al carrer de Sant Llorenç. Pel que fa a l'edifici que s'havia conegut com el Centre Catòlic, no hi ha hagut cap moviment des d'aleshores.
El mes de novembre es va presentar un acord entre l'administració pública i l'Església. La primera part pagaria la rehabilitació de l'edifici, valorada en tres milions d'euros, a canvi que l'immoble es convertís en equipament municipal durant 99 anys. Es reservaria una sala per a l'Arquebisbat i Bravium Teatre tindria alguna mena d'ús preferent de les instal·lacions.
Pellicer ha recordat que l'Arquebisbat «ens van demanar ajuda» per trobar finançament per al projecte. És a dir, que va ser la institució eclesiàstica qui va recórrer a l'administració i no a la inversa. Una crida que es va respondre, com ha subratllat, «amb bona voluntat i sense tenir-ho previst» als plans d'actuació.
Per a l'Ajuntament suposava solucionar la situació d'una entitat històrica, com és Bravium Teatre, i fer créixer la xarxa municipal de teatres. Segons ha explicat Pellicer, minuts abans de la roda de premsa per anunciar l'acord van rebre el primer senyal negatiu.
Se'ls va comunicar que calia que el Vaticà donés llum verda al projecte, una condició que no s'havia explicat fins llavors per part de l'Església. El següent moviment per part de l'Arquebisbat va ser comentar noves clàusules en reunions posteriors i enviar al consistori la nova proposta per escrit el 12 de gener.