Els partits polítics tarragonins, a la caça d'un electorat fragmentat de cara a les eleccions al Parlament

El constitucionalisme podria concórrer amb fins a quatre candidatures | L'independentisme tindria un nou competidor: el Front Nacional de Catalunya
Tant el constitucionalisme com l'independentisme arribaran fragmentats a les pròximes eleccions al Parlament | G3

 

L'anunci, aquesta setmana, del president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, que la legislatura està morta políticament i, un cop s'aprovin els pressupostos del govern català, es convocaran formalment eleccionsha engegat la maquinària electoral en les diferents formacions polítiques amb presència a les comarques tarragonines. L'enèsima posada en marxa de tots els processos interns que suposen unes eleccions per als partits polítics. 

 

  • NOVETAT: Sigues el primer en saber les notícies de la teva població i de tot Tarragona, gratis al teu mòbil. Fes clic aquí!

 

L'eix independentisme-unionisme continua sent la millor eina per entendre la política catalana. Partint d'aquest principi, una primera conclusió que es pot extreure és que l'electorat està més fragmentat que mai. L'espanyolisme podria concórrer a la cita amb les urnes amb fins a quatre candidatures (PP; Ciutadans; VOX i la plataforma de Manuel Valls). L'independentisme, també: Junts per Catalunya; ERC; les CUP i el Front Nacional de Catalunya.

 

Al mig, un PSC que podria també podria veure tocada la seva bossa de votants, principalment pel vessant espanyolista,  amb la plataforma de Valls, i amb una Lliga Democràtica que vol ser el refugi del catalanisme moderat tot i que no acaba de fructificar en els seus esforços per poder bastir una candidatura amb cara i ulls a les comarques tarragonines.

 

Catalunya suma, o no?

L'espanyolisme, o constitucionalisme, fa temps que flirteja amb la possibilitat d'anar conjuntament a les eleccions. És el model de Navarra Suma, que portaria el nom de Catalunya Suma. El president del PP de Catalunya, el tarragoní Alejandro Fernández, ha ofert mantes vegades una coalició a Ciutadans.

 

Ciutadans s'hi ha negat sempre perquè tenien com a objectiu el sorpasso als populars. Sorpasso que va acabar, en les anteriors generals, en una espectacular caiguda electoral que va conduir Albert Rivera, l'anterior president de Ciutadans, a casa seva. Sembla que Inés Arrimadas, la més que probable successora de Rivera al capdavant dels taronges, no veuria pas tan malament anar plegats amb el PP a les eleccions al Parlament.

 

 

 

Ara, en cas que finalment no arribessin a una entesa, el PP podria apostar per presentar, per Tarragona, o una cara nova, com podria ser l'actual assessora del grup municipal dels conservadors a l'Ajuntament de Tarragona, Inma Rodríguez, o un vell conegut de l'electorat popular, Jordi Roca, qui ja va ser diputat al Parlament de Catalunya abans de la seva etapa, finalitzada l'any 2019, al Congrés dels Diputats.

 

Els taronges, tot i la respectada figurada de Matías Alonso, el seu cap de llista habitual, podrien tenir més dificultats per acabar de consensuar un candidat. El partit a les comarques tarragonines està a l'espera de veure com es desenvolupen els moviments interns del congrés que ha de portar Arrimadas a la presidència.

 

La tercera pota de l'espanyolisme, la formació d'ultradreta VOX, viu un moment molt dolç. A les eleccions generals del 10 de novembre, els de Santiago Abascal van obtenir 31.030 vots, un resultat que, traslladat a les catalanes, els hi asseguraria un escó al parc de la Ciutadella. A més a més, van treure alguns dels seus millors resultats estatals a municipis de la Costa Daurada, com ara Vila-seca, Salou i Cambrils.

 

 

 

L'enigma Valls

Manuel Valls ha inaugurat aquesta setmana la seu de Centrats pel Canvi a la ciutat de Tarragona. L'exprimer ministre francès, i líder del grup municipal Barcelona pel Canvi al consistori de Barcelona, flirteja amb la possibilitat de ser candidat a la Generalitat. De fet, la seva mà dreta, Eva Parera, que ha visitat en reiterades ocasions Tarragona en les darreres setmanes, ja ho va avançar en una entrevista a CatalunyaDiari: «Si li podem treure la majoria a l'independentisme, Manuel Valls serà candidat a la Generalitat».  

 

Valls ha centrat la seva implantació a les comarques tarragonines en antics membres de Lliures, el partit de l'exconvergent Antoni Fernández Teixidó. Tot sembla apuntar, doncs, que no tindrà dificultats per a poder presentar una llista per Tarragona.

 

Una llista que podria deixar sense espai polític a la Lliga Democràtica. La Lliga tenia esperances de poder presentar un projecte potent amb la figura de Santi Vila al capdavant però la sentència del Tribunal Suprem va refredar molt aquesta opció. Així mateix, s'han trobat amb dificultats per poder arrelar al territori, més enllà de la ciutat de Barcelona.

 

Els socialistes, entre dues aigües

A cavall entre el constitucionalisme i l'independentisme, embarcats en una estratègia de diàleg que està per veure com fructificarà, el PSC podria tenir problemes per col·locar el seu missatge polític entre tanta oferta i amb un debat que en els darrers anys s'ha polaritzat molt, sense gaire espai per a les posicions intermèdies.

 

Compten amb l'avantatge que manen a Espanya i un ministre, o un president del Govern, sempre és un bon altaveu mediàtic, però la dissonància entre la idea de fons (els socialistes treballen per trencar trinxeres a la política catalana) i les primeres declaracions públiques assegurant que no faran president de la Generalitat a un independentista, els hi pot passar factura.

 

A més a més, el fet més que probable de repetir candidats, tant la vallenca Rosa Maria Ibarra com el tarragoní Carles Castillo, pot ser un altre obstacle per presentar la seva marca i la seva estratègia associada a noves cares i noves idees.

 

Carles Castillo s'ha mostrat sempre pròxim a les tesis de Pedro Sánchez | TarragonaDigital

 

ERC, l'únic partit en plena forma

A l'espectre independentista, només s'albira una formació en plena forma per encarar les eleccions al Parlament: Esquerra. Els republicans estan al govern municipal de les dues principals ciutats de l'àrea metropolitana de Tarragona i també controlen la Diputació de Tarragona.

 

La figura de l'actual diputada d'ERC, la vallenca Raquel Sans, és un nom a l'alça dins la galàxia republicana que va sortir reforçat després de la darrera renovació de l'executiva nacional d'Esquerra. Així mateix, exerceix d'enllaç de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, fora de la presó de Mas d'Enric. No és d'estranyar, doncs, que pugui ocupar un número molt elevat, sinó el primer, de la pròxima llista electoral d'ERC per Tarragona.

 

Així mateix, sembla que les diferències internes pel canvi d'estratègia dels independentistes, del xoc al diàleg amb l'Estat, han sigut molt minoritàries i el sector crític «està molt controlat». Caldrà veure si aquesta poca contestació interna del canvi d'estratègia dels republicans es tradueix també en una discreta fuga de vots cap a postures més maximalistes com les que pot representar Carles Puigdemont i JuntsxCatalunya.

 

Pel que fa a Junts per Catalunya, encara es manté en la complicada tensió interna que no es va acabar de resoldre del tot en el darrer Consell Nacional, el mes de desembre. Tot i aprovar el canvi de nom, passar a dir-se Junts per Catalunya, el PDeCAT es nega a dissoldre's dins Junts per la cessió de poder i control de l'aparell de partit que podria suposar perdre perfil propi dins l'equilibri de famílies que conviuen dins la formació. Traduït: hi ha un sector de l'antiga Convergència que no vol donar tot el poder al sector més pròxim a les tesis del president Puigdemont.

 

A Tarragona capital, el partit arribarà a les eleccions amb un nou lideratge. Oriol Vázquez, criat a les Joventuts Nacionals de Catalunya (la JNC, les joventuts de Convergència), ha pres el relleu del dimitit Quim Amorós. Vázquez ha sigut molt ben rebut per Didac Nadal, la cara visible de Junts a l'Ajuntament de Tarragona i més pròxim a les tesis de Junt que a les més moderades del PDeCAT.

 

 

 

Per últim, la CUP. Els anticapitalistes van jugar fort a les darreres eleccions al Parlament. En els comicis convocats sota l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola, els cupaires van posar com a cap de llista un dels homes forts del partit a Tarragona: Xavi Milián. La CUP no va obtenir representació i ara, a les eleccions d'enguany, tindrà un competidor en l'eix independentista, que no ideològic: el Front Nacional de Catalunya.

 

El Front es troba fent els seus primers passos a la demarcació i per a molts votants independentistes, que van saltar a la CUP pel malestar causat per les picabaralles partidistes entre Junts i ERC, comença a ser vist com una opció de vot més que possible.