Fent retrospecció de l'any 2024 al territori és inevitable recalcar el tall ferroviari que tant ha marcat aquest darrer trimestre i que, en el cas de Reus, ha suposat que els trens de l'R15 i l'R16 vagin fins a La Plana-Picamoixons per anar cap a Barcelona per la línia de Valls, a més de l'opció per carretera amb autobusos directes. Un altre dels moments clau van ser les eleccions al Parlament de Catalunya del passat 12 de maig, en què la demarcació de Tarragona es va tenyir de vermell per primera vegada, els municipis del Baix Camp van atorgar la victòria al PSC i, alhora, la ciutadania reusenca va apostar fermament per Salvador Illa.
En l'àmbit metropolità, avança el projecte del TramCamp amb el vistiplau de la primera fase d'obres per integrar el traçat a Salou, Cambrils i Vila-seca; en canvi, la segona fase, implicant a Reus i Tarragona, s'ha prorrogat a l'espera dels pressupostos 2025. A la capital del Baix Camp, però, ja s'ha adjudicat la construcció de l'Estació de tren Reus-Bellissens, que hauria de començar les obres l'any vinent. D'altra banda, la comarca ha patit greument la sequera -els pantans de Siurana i Riudecanyes han assolit mínims històrics- i els agricultors no han pogut regar per segon any consecutiu, fet que ha provocat la mort de la majoria dels avellaners.
En global, l'any que deixem enrere ha estat marcat per nombrosos conflictes laborals, reivindicacions veïnals i mobilitzacions socials, algunes amb èxit i d'altres que encara continuen en peu de guerra. També, hi ha hagut "ombres" amb nombrosos successos i una intensa activitat policial, la ciutat ha plorat el traspàs de persones referents i ha treballat per impulsar la cultura i l'esport local.
El servei de la brossa, en peu de guerra
Des de l'incendi que es va declarar la nit del 14 d'abril del 2023 en una zona d'emmagatzematge de restes vegetals a la planta de Botarell, que va acabar cremant 17.000 tones arran de l'expansió del foc per les ratxes de vent; i que va continuar combustionant sostingudament, fins i tot, un any després, el conflicte laboral a SECOMSA ha estat actiu al llarg d'aquest 2024. A partir del 2 de setembre, la CGT va començar una vaga indefinida per a la redacció d'un nou conveni col·lectiu per millorar les condicions laborals de la plantilla. Després de setmanes de protesta, uns serveis mínims abusius i bloqueig als accessos de l'empresa; el sindicat va desconvocar l'aturada del servei, en signar un preacord amb l'empresa comarcal de cara al 2025, a finals de setembre.
El servei de recollida de la brossa i neteja viària també ha viscut un any molt complex a la capital del Baix Camp, amb l'enfrontament entre els treballadors de Reus Net i la direcció de l'UTE formada per Valoriza Servicios Medioambientales i Romero Polo. Amb una amenaça de vaga per Misericòrdia, mobilitzacions silencioses, intents de negociació i pressions a l'Ajuntament a l'espatlla; el comitè d'empresa ha signat un preacord -entre discrepàncies que han "separat" les seccions sindicals- pel nou conveni que haurà de millorar les condicions laborals, especialment, en termes de conciliació i descans.
Així mateix, els conflictes han protagonitzat els darrers mesos al Consell Comarcal del Baix Camp davant les protestes de la plantilla per aconseguir una nova RTL, pendent d'aprovació per al pròxim mes de gener; peticions de dimissió de la gerènciai el govern de l'ens per aconseguir diverses millores. Tampoc l'Ajuntament de Reus ha estat exempt de les reclamacions del personal municipal per presumptes incompliments de conveni, com van denunciar CGT, CCOO i CSIF amb la voluntat de renegociar la situació laboral.
Mobilitzacions: educació, salut i drets socials
Més enllà dels conflictes laborals, diferents col·lectius s'han mobilitzat a Reus aquest 2024. L'AFA de l'escola Prat de la Riba, que ja havia aconseguit l'any passat una barana de protecció al tram de l'avinguda que queda just davant del centre, va engegar talls de carrer el divendres 3 de maig arran d'un accident en què un cotxe va bolcar a l'entrada de l'escola. Les protestes per pacificar l'entorn escolar i que aquest sigui més segur i saludable per als infants encara continuen.
L'AFA de l'escola La Vitxeta, en canvi, va "perdre la batalla" amb el departament d'Ensenyament, que va decidir tancar definitivament una línia d'I3. El centre, amb el suport d'altres professionals de l'educació i nombroses famílies, va protestar, va intentar negociar una reducció de ràtios i va recollir signatures, però el curs 2024-2025 va haver de començar amb menys alumnes. Amb tot, l'Ajuntament de Reus ha accedit a replantejar la zonificació escolar.
Tampoc les famílies i treballadores de la residència de gent gran de Reus, l'antiga ICASS, van aconseguir evitar el tancament del centre. Des de l'octubre del 2022, lluitaven perquè les obres de reforma i millora de l'edifici es fessin amb els usuaris a l'interior, però finalment van ser 'obligats' a traslladar-se a altres residències. Els últims usuaris van marxar a principis de juliol, amb el compromís -per part de Drets Socials- de retornar, en condicions 100% públiques, un cop estigui enllestida la remodelació.
«Una de freda i una de calenta»
En l'àmbit de reivindicacions veïnals, aquest 2024 ha posat fi a una d'històrica: el soterrament de les línies d'alta tensió del Pinar. Els veïns de la urbanització comencen a veure la llum i, de fet, aquest mateix dilluns 30 de setembre, els ajuntaments de Reus i Castellvell signaran els convenis definitius. D'altra banda, continuen les reclamacions entre el veïnat de Mas Iglesias des que el govern local va anunciar el canvi d'ubicació de l'estació d'autobusos; consideren que el trasllat impactarà negativament en l'entorn de l'Institut Roseta Mauri i el CEIP Eduard Toda i provocarà la pèrdua de zones verdes del parc.
Una ciutat més verda i sostenible
Al llarg d'aquest any que deixem enrere, el primer exercici complet del nou executiu, ha avançat en l'objectiu de tenir una ciutat més verda i sostenible. Aviat es complirà un any del servei de bicicleta compartida Ganxeta, que preveu ampliar i habilitar noves estacions; s'ha posat en marxa la comunitat energètica d'Agro-Reus, amb una gran instal·lació fotovoltaica al polígon industrial; i s'han fet les primeres passes per al desplegament de la Zona de Baixes Emissions. En concret, ja s'ha aprovat inicialment l'ordenança que regularà els criteris d'accés, circulació i estacionament i s'ha finalitzat el projecte tècnic.
Així mateix, comencen a materialitzar-se les primeres accions del RENATUReus. A principis del 2024, es va inaugurar la remodelació de la riera de l'Abeurada; s'ha presentat la iniciativa de recuperació de la Bassa Nova, que ja ha iniciat les obres al passeig de la Boca de la Mina; l'Ajuntament ja disposa de l'avantprojecte per a la creació d’un conjunt de basses renaturalitzades a l'entorn d'Aigüesverds i es troba en marxa el desenvolupament del primer sistema urbà de drenatge sostenible de la ciutat a l'avinguda de Riudoms. Simultàniament, el primer gran projecte serà habilitar els patis de quatre escoles reusenques com a refugis climàtics, on s'engegaran les obres abans del pròxim estiu.
Nous equipaments, el Gegant Indi i l'impuls a la música
Enguany, Reus ha recuperat l'edifici del Centre Catòlic i es renovarà, en un futur pròxim, com a centre d'arts escèniques, que no només retornarà el seu espai al Bràvium Teatre, també oferirà espais d'assaig i creació per a companyies locals i d'altres indrets. Les obres es licitaran per un import de gairebé 3 MEUR. Més de dos milions d'euros s'invertiran, d'altra banda, en el Museu d'Art i Història, que ha tancat les portes temporalment per reformar sobretot l'entrada i façana principal i renovar la proposta museogràfica.
En l'àmbit cultural, l'accident del Gegant Indi quedarà com una de les notícies més destacades d'aquest 2024, provocat per un turista que va intentar aixecar l'element sense permís durant una sortida a Barcelona. En el compte enrere per Sant Pere, també, hi va haver polèmica per la sortida del Casal Despertaferro de la comissió organitzadora de Barraques, que per primer cop van ser de pagament.
Al mateix temps, la música ha sigut una de les protagonistes de l'any, en què no només s'ha apostat per una àmplia i diversa programació per les Festes Majors, també s'ha impulsat la primera edició del Reus Music Festival, que tot i viure una primera jornada passada per aigua, va fer gaudir el públic amb Oques Grasses en la segona. El 2024, la ciutat també ha celebrat la reobertura d'una sala mítica de concerts, Lo Submarino, ara ubicada al polígon Granja Vila.
Reus 2024, ciutat olímpica
La capital del Baix Camp ha tornat a ser seu olímpica aquest 2024, en aquesta ocasió, del Meeting Special Olympics, en què més de 400 esportistes amb discapacitat intel·lectual de quinze comunitats autònomes i vuit països europeus van disputar vuit esports adaptats. Així mateix, més de 2.000 alumnes reusencs i reusenques van participar en la 42a edició de l'Olimpíada Escolar.
Les alegries esportives dels últims dotze mesos han culminat amb un nou triomf d'Ari Sànchez -conjuntament amb l'extremenya Paula Josemaría- i la revalidació del número 1 del rànquing de pàdel mundial per segon any consecutiu. I, tractant-se d'un any olímpic, cal destacar els debuts de l'altleta Abdessamad Oukhelfen i el nedador Àlex Villarejo a París.
Dol entre els reusencs i reusenques
La cultura i societat reusenques s'han entregat a homenatjar diverses persones referents que ens han deixat aquest any sortint. La ciutat ha plorat les defuncions de Carme Saldaña, fundadora del Club Esportiu Alba i impulsora dels Special Olympics a Reus; el lingüista i traductor Joaquim Mallafrè; el fotògraf Carles Busquets, conegut popularment com a 'Niepce' per la seva botiga, que fins fa uns mesos es trobava al carrer Llovera; i de Maria Tarragó, compromesa amb l'educació, la cultura i la preservació del patrimoni.
Un any d'intensa activitat policial
Incendis, accidents, operatius policials conjunts, detencions, desmantellament de plantacions... els successos han sigut constants al llarg de l'any, però ja en les primeres setmanes del 2024, el municipi de Reus va patir un tiroteig, concretament, al barri de Sant Josep Obrer. Aquest fet va engegar mobilitzacions entre els veïns, que no han parat de reclamar càmeres de vigilància i més patrullatge a la zona. De fet, les demandes en termes de seguretat han estat habituals a Mas Pellicer i altres punts de la ciutat.
També a Reus, enguany, es va desarticular el grup criminal Antiokupa Tarraco, especialitzat en desocupacions extrajudicials i amb seu a Mont-roig del Camp; es va desmantellar una banda juvenil dels Latin Kings, "Reino Hispano", que operava des del municipi i va acabar amb més de trenta detencions per narcotràfic, estafes i coaccions; i la troballa d'un cadàver a Botarell va permetre a la policia desarticular una organització criminal de narcotràfic internacional vinculada al càrtel mexicà de Sinaloa.
